El Mamut de Viladecans

2012-02-12T10:00:00.002+01:00

La nit del mamut, la nit de tots

2012-02-12T09:58:00.002+01:00

Va ser una festassa.Per primer cop en molts anys, la Torre Modolell m’esperava engalanada de FestaMajor, amb domassos i torxes. Va anar bé que l’edifici més emblemàtic de laciutat “es posés guapo”, perquè estic segur que molta gent ja no recordava o nosabia que el 20 de gener Viladecans celebra la Festa Major d’Hivern. De fet ésaquest dia perquè se’n celebra la memòria de Sant Sebastià, un sant que vamorir a cop de fletxa i que curiosament és considerat el protector de la pesta.Des de fa uns anys, la segona festa local de Viladecans s’ha traslladat a laPasqua Granada, perquè molts viladecanencs treballen a Barcelona i allà fanfesta aquest dia. I està bé, però això no vol dir pas que hàgim de renunciar a donarvideta a la Festa Major.

La meva colla va venir ben tapada, i arrossegantcinquanta litres de vi i cinquanta de xocolata calentíssims (el vi i laxocolata, no malpenseu!). No hi faltava ningú: el cadefoc, els diables, elsgegants, la colla dels grallers (de Viladecans i de Sant Joan Despí), i encarala coral La Lira i Raíces de Andalucía. Anàvem caminant a fosques, il·luminatsper les torxes, i ens deturàvem per cantar, i per assaltar el vi i la xocolata.I els llums s’anaven tancant a mesura que nosaltres passàvem amb les torxes.

A mi em va agradar molt. Hi ha algunes coses apolir, bàsicament de ritme, perquè coordinar-nos tots plegats costa, però emsembla que tothom qui va venir s’ho va passar d’allò més bé.Vam acabar ballantel patatuf i unes quantes danses tradicionals, de la mà d’un grup sensacional,a què ens va convidar Òmnium: Sants & Fot. O sigui que estem disposats acontinuar amb la mateixa línia.

Qüestió d'identitat

2012-01-16T19:47:00.001+01:00

L'any passat vam començar a vendre adhesius per al cotxe amb el Mamut. Però encara en volem vendre molts més. Per fer diners? Doncs, sí, és clar. Però també per fer identitat viladecanenca. Que es noti que estem orgullosos de viure a Viladecans. Que ens puguem reconèixer als embussos de les autopistese o als aparcaments. Ja que ens han tret a les matrícules els distintius provincials, i que el "cat" està mal vist, almenys ens reconeixerem per un petit, simpàtic, negre, mamut al cotxe. O no?

Gots i mocadors de cotó

2012-01-16T19:39:00.002+01:00

Ens hem animat a fer gots: la xocolata i el vi calents més val prendre'ls en un got en condicions, reciclable i que pot servir també perquè el nen i la nena prenguin la llet, i el pare o mare de la nena, prenguin el wiskhy. Una mica cutrillo per a còctels, però elegantíssim des del punt de vista d'un mamut acostumat a fer servir la trompa i res més. De passada esperem fer uns calerons que ens vindran molt bé. Per dos eurets tindreu un got per a tota la vida

I hem fet també mocadors dels bons: de cotó. Tenen més qualitat i es poden portar pels correfocs. Això sí són més cars. Un mocador surt per tres euros, però si en compreu dos, només pagareu cinc euros. I si en compreu cinc, deu euros. Famílies nombroses: us sortirà més barat. Amics i entitats, agrupeu-vos. A l'estiu ja en tornarem a fer dels barats. Però aquests tocava fer-los...
Podeu comprar-los a la paradeta que posarem divendres vinent a la plaça de la Vila o durant la cercavila.

La nit del Mamut

2012-01-16T19:22:00.000+01:00

Serà dissabte vinent, 21 de gener. L'endemà de Sant Sebastià, la festa que va donar lloc en el seu moment a la Festa Major d'Hivern. Enguany farem una gran cercavila i aniré ben guarnit i ben acompanyat (i ben alimentat, sembla). La cercavila, com l'any passat serà amb torxes i vi calent. Però aquest any hi posarem també xocolata.

Tindré un company a l'alçada: el Cadefoc i vindran alguns diables. M'acompanyaran els grallers de Viladecans i de Sant Joan Despí, i la Coral La Lira i Raíces de Andalucía. Variat serà, segur. Anirem fent paradetes per ballar el Patatuf, i per posar- nos a to amb el vi.

I acabarem a la Plaça de la Vila. Amb la col·laboració d'Òmnium Cultural tindré un fi de festa gloriós: el grup de danses Sans & fot: una passada, música en directe i la Núria ensenyant-nos a ballar. En fi, que no us ho podeu perdre!!!

L'alcalde ens escriu

2012-01-12T22:14:00.003+01:00

Doncs sí. Avui ens ha arribat una carta del Sr. Alcalde de Viladecans, en la qual ens felicita pel premi obtingut del Centre d'Estudis Comarcals. Diu així:

Em complau felicitar-vos ben sincerament per haver guanyat el Premi de Cultura Popular de la setena edició dels guardons de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, lliurats el 25 de novembre d'enguany a Martorell i impulsats pel Centre d'Estudis Comarcal amb la col·laboració dels ajuntaments de la comarca i altres institucions oficials.

Aquest premi significa tota una recompensa a la vostra bona feina i a tot l'esforç que haveu esmerçat per aconseguir que les festes de la ciutat tinguin encara més brillantor i que Viladecans sigui reconeguda arreu per la figura del Mamut i els 'mamutaires'. Espero que la vostra nova distinció sigui la primera de tota una collita d'èxits. Enhorabona i feliç 2012!

Carles Ruiz, alcalde.

M'ha fet pujar els colors (groc i negre, naturalment). Sort que aquesta setmana arrenca la Festa Major d'hivern i tindré ocasió de desfogar-me d'aquests "subidons". Que per molts anys puguem fer semblants obres amb els mateixos manobres!

Més sobre el Patatuf

2012-01-11T08:20:00.002+01:00

Aquesta és la versió recollida fa un segle

Aquesta és la versió maresmenca, que es fa actualment

L'amic José María González, a través del Grup Tres Torres, ens ha fet arribar tot un treball de recerca sobre el Patatuf, documentat sobretot a partir del Costumari català de Joan Amades. Ja que ahir us en posava la partitura en una versió una mica simplificada, avui us deixo amb una altra versió més antiga, recollida a principis del segle XX, i també amb la del Patatuf tal i com es balla al Maresme.

Taller de Patatuf

2012-01-10T08:37:00.001+01:00

El Patatuf és una dansa pròpia del Baix Llobregat, que s'havia ballat molt a Viladecans quan jo era jove (ehem). A mi m'agrada molt, perquè és molt senzilla, fàcil, per a totes les edats. La ballen (o ho intenten) a la Festa Major i a la Tornaboda, però costa que la gent s'animi, perquè no la coneixen gaire, i per la falta de costum de ballar a la plaça amb el so de les gralles. És clar que a la disco seria difícil que la ballessin...

Per això, els de la meva colla s'han decidit a aprendre-la bé, per després reproduir-la a les cercaviles, i a les trobades de Festa Major. I per això us convido també a vosaltres a venir al Taller de Patatuf, que serà el proper dissabte 14 de gener, de les 10 a les 12 del matí a Can Batllori. Animació assegurada, mesura contra el fred, gresca de Festa Major una setmana abans que aquesta comenci. Vindreu? El Mamut us reclama.

El mamut, a la cavalcada 2012

2012-01-09T11:44:00.003+01:00

És una bona manera de començar l'any. Enguany va ser la meva segona cavalcada. Al darrere de l’estel hi anava el Mamut, aquest any ben carregat de paquets i molt ben acompanyat. Em vaig posar la bufanda i el meu collar de festa, i vaig sortit amb gran entusiasme. A part de tres patges propis (jo, que mai no havia tingut servei al meu càrrec) venien tres patges més d’Asdivi. Sis persones, doncs, engalanades per repartir caramels, recollir cartes i arrossegar-me, a mi i als paquets. I també venien uns quants monitors d'Asdivi i alguns membres de la meva colla.

El millor de la cavalcada, sens dubte, són els més petits, Jo pagaria per veure’ls aquelles cares emocionades. Us deixo amb algunes fotografies perquè en gaudiu. L’any vinent em reivindico una miqueta de llum, perquè si vaig al darrere de l’estel quedo molt enlluernat.

La meva colla, abans de sortir

Els patges d'Asdivi: Jordi, Cani i Fede

Un rei blanc que, vés per on, s'assembla al cap de la meva colla

En Jordi Bordas, el pastís i un servidor

2011-12-24T11:14:00.003+01:00

Com ja us deveu imaginar, mantinc excel·lents relacions amb alguns pastissers de Viladecans: al Forn del Mig em posen com a torna als pastissos que venen durant la Festa Major d'Estiu, al Forn de la Plaça hi tinc el meu amic Arnau, a Can Roca m'han convertit en piruleta de xocolata. I en Jordi Bordas, campió internacional de pastisseria, s'ha fet una foto amb mi mentre enllestia el pastís que TV3 li va encarregar per celebrar els 20 anys de la Marató. No és poca cosa, no.

La vida és dolça. Per més que l'economia ens vulgui fer creure el contrari, sempre hi ha un racó per a la xocolata. Bon Nadal!

El premi, al Llobregat Exprés de desembre...

2011-12-08T10:49:00.000+01:00

La valoració del premi

2011-12-08T10:48:00.000+01:00

Recollint el premi...

2011-12-01T22:52:00.000+01:00

El mamut, VIIè. premi Pau Bertran i Bros de Cultura Popular

2011-11-26T07:58:00.006+01:00

Estic emocionat. Ahir al vespre vaig assistir al sopar de lliurament de la setena edició dels premis de reconeixement cultural, que concedeix el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va ser a Martorell, a la seu de la Societat Recreativa del 1928 El Progrés. Una passada de local! I una excel·lent organització. Vam tenir teatre, música en directe i un bon sopar, que mai no està de més.

Certament, vam ser una bona colla: 78 entitats van estar nominades per als premis, i d'aquestes, se'n van seleccionar 36 finalistes. De Viladecans vam estar nominats: l'Arxiu Municipal de Viladecans (per al premi Josep Maria Jujol, de Preservació del Patrimoni), el Sr. Secundí Roca (per al premi Antoni Serra i Fiter, d'Arts Visuals) i servidor per al premi Pau Bertran i Bros de Cultura Popular. El Sr. Roca i jo vam ser finalistes. I jo vaig guanyar el premi en la meva categoria.

Cosa que em va fer molt feliç. Perquè sé que les 23 entitats que m'empenyeu i la colla del Mamut us ho heu currat molt, i perquè -espero- d'alguna forma el mamut representa tot els veïns de la nostra ciutat. I això m'anima a continuar endavant. És una bona cosa per als viladecanencs comptar amb tres entitats nominades i, encara que només n'hagi guanyat una, jo ho visc com si ho haguéssim guanyat tots tres.

Amics, amigues, per molts anys!!!

Què hi fa un mamut en un camió?

2011-09-09T18:36:00.005+02:00

Doncs, el mateix que en un cotxe: viatjar, veure món i recordar a tothom que estem orgullosos de viure a Viladecans i que aquest és lloc de Mamuts. No n'hi faries cabre un, de mamut, en el teu cotxe? Anima't. Per tres euros pots fer realitat el teu somni. Em trobaràs a la Llibreria Els Nou Rals i a Can Batllori.

M-A-M-U-L-L-A-D-A

2011-09-09T18:22:00.004+02:00

La segona mamullada: 2011

Festa grossa ahir a la tarda. Quan vaig veure arribar tantíssima gent em vaig espantar. Perquè servidor té capacitat de remullar tot el que se li posi per davant, però la plaça plena espantava. I a més no trobava la cuba de l'aigua. Però va ser genial!!!

Molt de sol, molta calor, molts veïns tirant aigua amb mànegues, galledes, ampolles... Nens de mesos, avis, joves, nois amb cadira de rodes, persones amb discapacitat, àvies, viladecanencs de tota la vida, nouvinguts, veïns de Gavà, el Prat, Begues, Barcelona (sí, a Barcelona, vés per on, tinc una colla de fans). Bona música, molta alegria. Pixats del mamut amb alcohol, pixats per a nens. I al final la lluita dels grocs i els negres. Sembla, però, que va guanyar la corda, que ja és dir, perquè es va trencar dues vegades.

Molta gent m'ha felicitat, però certament el mamut no seria ningú sense el vostre entusiasme. Gràcies a tots. Visca Viladecans, visca la Festa Major!

I si voleu veure el reportatge de Viladecans Televisió, aquí el teniu.

Ambient de Festa Major

2011-09-09T17:57:00.003+02:00

El del Pregó d'enguany, sens dubte. En pocs anys hem passat d'un acte més aviat protocolari amb poca participació a un acte massiu, on, també, hi ha indignats, però sobretot canalla i gent amb ganes de passar-s'ho bé i de començar les festes. Corrent el risc de ser poc modest jo diria que hi tinc alguna cosa a veure.

La plaça comença a portar els meus colors durant la Festa Major: domassos amb el mamut als balcons, fotografies meves a algunes botigues, el mocador al coll de molta gent. I enguany convidats d'honor: els gegants de la ciutat i, fins i tot, geranis al balcó, nous de trinca, si és que es pot dir així.

Pregó del senyor jutge de pau, Secundí Roca, president de l'Agrupació Fotogràfica de Viladecans, que enguany celebra els 50 anys d'existència. M'ha agradat molt, i també veure que hi havia molts, molts fotògrafs per metre quadrat.

Quan s'ha acabat el pregó han començat els meus cinc minuts de glòria: aquest any he entrat a la plaça estirat pels meus amics més estimats: un grup de nens i nenes, amb cintes grogues i negres. I amb una escorta formada pels tres exploradors que em van trobar: en Joan, la Sales i en Sebastià. Un cert animador amb la cara enfarinada ha aconseguit que tothom ballés el Patatuf, acompanyats pels grallers de Viladecans (que no paren, no paren). En fi, servidor, només de veure la cara dels més petits, ja m'alegro d'haver tornat a Viladecans. Amics, amigues: Visca la Festa Major!!!!

Per cert, els de la meva colla m'informen que han fet curt de mocadors: que n'han distribuït 2600 i que s'han exhaurit. Moltes gràcies a tots!

Pregó de la Festa Major 2011

Viladecans ple de mocadors

2011-09-03T19:57:00.005+02:00

Aquest matí, primera Cercavila del Mocador del Mamut de Viladecans de la història. Un èxit. Potser no érem 3000 a la cercavila, però ens hem fet un tip de riure, hem venut uns 200 mocadors, a 50 cèntims la peça, i hem visitat la major part dels nostres Mamutaires d'Honor (Mamutaire d'honor: comerç, partit o entitat que ens ajuda econòmicament amb 50 €; en justa compensació els donem 25 mocadors perquè els distribueixin entre els seus clients i els fem una visiteta). Alguns ens han convidat a cava, en porró o en got, a pastes seques, a fruits secs. Tot entrava la mar de bé, amb la calor i la caminada!

Un èxit això de vendre els mocadors. La gent es fa càrrec que tenen un cost, i ens els compra, cosa que ens ajuda a recuperar part de la inversió i ens permetrà, segur, fer més activitats.

Ah, i anava acompanyat dels grallers i gralleres de Viladecans, que han fet un gran, gran, paper!

Ara, a veure dilluns com ens anirà a la paradeta que muntarem a la plaça de la Vila, de 6 a 8 del vespre.

La cercavila del mocador

2011-08-29T08:41:00.003+02:00

Dissabte començo a escalfar motors per a la Festa Major. Amb la Cercavila del Mocador, acompanyat pels grallers de Viladecans. Objectiu: omplir de mocadors Viladecans. Uns mocadors perquè els portis durant tota la Festa, i molt especialment als actes del Mamut: el pregó i la Mamullada.

Faré una visiteta als "Mamutaires d'honor", les entitats i comerços que han col·laborat econòmicament amb mi. Els donaré 25 mocadors perquè els puguin distribuir gratuïtament entre els seus socis o clients.
Deixaré un mocador a l'aparador de totes les botigues que vagi trobant perquè el posin a l'aparador i per crear ambient de Festa Major
Vendré mocadors, a 50 cèntims, a tothom qui ho vulgui. No et quedis sense! (també el podràs tenir si ens visites a la paradeta que muntarem dilluns, dimarts i dimecres de la setmana vinent a la plaça de la Vila (de 6 a 8 del vespre).

Enguany hem posat a la venda els mocadors. A un preu molt arregladet, la meitat del seu preu real, però això ens permetrà recuperar part dels diners. De fet, als organitzadors ens hagués agradat fer el doble de mocadors i regalar-los a tothom, perquè fa festa. Però el pressupost és el que és i també els dos anys anteriors, en què n'hem distribuït moltíssims (1000 el 2009, i 2000 el 2010) hem pogut veure com hi havia gent que els acaparava i n'hi havia que els llençava. Amb aquesta mesura, jo no vull pas arruinar ningú: ja farem preus arregladets per a les famílies nombroses. Ni vull fer molts diners: els mocadors, si s'aprofiten d'any en any, molt millor.

Posa't el Mamut de Viladecans al cotxe

2011-08-27T12:42:00.004+02:00

A mi m'agradaria molt ser al cotxe, o a la moto, de tot Viladecans. Perquè vull sortir al carrer. Perquè m'agrada reconéixer un altre viladecanenc només veient-li un mamut al cotxe. O sigui que a veure si convertim els cotxes de Viladecans en una flota de mamuts, que estaria molt bé.

Podeu comprar-lo per 3 eurets a la Llibreria Els Nou Rals o bé a Can Batllori. I ara, el posarem a la venda durant la Festa Major i en farem campanya.

I aquí necessito que m'ajudis: compra-te'l, posa'l, fés-hi una foto i envia-me-la. D'aquesta manera anirem donant a conèixer aquesta iniciativa!

A la Fira de Sant Isidre

2011-08-26T13:34:00.001+02:00

Enguany vaig ser també a la Fira de Sant Isidre, amb parada pròpia. I hi vaig voler ser tota l'estona. Els nens petits flipaven amb mi. I jo vaig tenir ocasió de saludar tothom. Va ser el dia en què es van a posar a la venda els adhesius per al cotxe amb la meva esvelta silueta. Un imprescindible per a la gent de la ciutat. Ja us en parlaré un dia d'aquests...

Sóc un mamut multicultural

2011-08-25T13:16:00.000+02:00

Vaig prendre part també de l'Entrellaça, aquella festa que el Consell de la Convivència organitza cada any a Viladecans per deixar clares dues coses:

a Viladecans hi ha gent de tota mena i de tot origen
ja que és així, bon rotllo: més val que ens coneguem i una bona manera de fer-ho és fent festa.

I se sol celebrar amb un bon àpat i una festeta. Jo hi vaig anar. I em van regalar un collaret preciós. El collaret és de colors. Està fet amb petites peces de colors de cartolina: a cadascuna hi posa el nom i el lloc de naixement d'alguna persona que viu a Viladecans. Va ser possible també perquè una colla de nois i noies, encapçalats per la meva amiga Nabila hi va estar treballant tota la tarda. Una passada! I la festa va acabar amb una exhibició de Bollywood. Fins i tot jo vaig ballar.

Nit de Reis, nit màgica

2011-08-24T13:08:00.000+02:00

Aquí sí que vaig disfrutar, prenent part de la cavalcada dels Reis. Servidor i els patges de la Colla del Mamut, que s'ho van passar d'allò més bé. Vaig descobrir que podia fer de mamut-patge, perquè a la meva panxa hi caben moltes cartes. Aquí en tiu un testimoni.

Amb la Penya Bètica, i olé!

2011-08-23T13:01:00.000+02:00

Quan m'ho demanen vaig a fer una visiteta a les entitats adherides a la meva coordinadora. I la Peña Bètica m'ho va demanar per celebrar el seu vinté aniversari. O sigui que, ple de bona fe, vaig anar a menjar cigrons (boníssims, per cert) junt amb ells. Això sí, feia un sol que espantava.

Can Batllori, casa meva

2011-08-22T12:49:00.000+02:00

Aquí un dia institucional i feliç, amb la família de gegants. És que es reobria Can Batllori, que ara és l'ateneu de Viladecans dedicat a la cultura. És aquí on es reuneixen els de la meva colla i les entitats de la coordinadora. Jo hi passo temporades. De tant en tant m'hi deixo caure... Per cert aixòera el 23 de gener passat, dins del marc d'aquesta aigualida festa major d'hivern que tenim.

La meva primera aparició pública

2011-08-21T12:38:00.000+02:00

Em vaig estrenar amb una bona remullada. En el moment més solemne de la meva aparició en escena, quan el pregoner (el Vizcaíno, el que se'm va endur a l'Himàlaia) havia acabat aquells núvols van decidir prendre protagonisme. En fi, un preludi de la mamullada que vindria. El que em va agradar més va ser el meu escorta a cavall... Havia vingut del Rif. O d'una part del Rif propera a la masia de Cal Simon... que de miracles geogràfics també se'n fan...

La gran mamullada del 2010

2011-08-20T12:25:00.000+02:00

Doncs sí. Em sembla que ni a les grans victòries futboleres la gent fa tanta cara de felicitat com van fer a la mamullada. Allà em vaig estrenar i l'èxit va desbordar les meves expectatives. Una passada! Ben remullats, la festa es va acabar amb una competició entre grocs i negres. Que van guanyar els negres per golejada! Enguany prepareu-vos per la mamullada: Serà el dia 8 de setembre!

El mamut i la discapacitat

2011-08-19T12:16:00.000+02:00

Tinc dues entitats amigues que reconeixen allò que la major part de la gent no reconeixem: que tenim capacitats i discapacitats. I que aquestes darreres no ofeguen pas la nostra possibilitat de ser feliços. I per tant em va agradar afirmar això tot acompanyant els meus fidelíssims amics d'Asdivi.

I és que el 6 de desembre se celebra el dia Internacional de les persones amb capacitats i discapacitats. I el 4 em van convidar al festival que van fer a Can Xic.

La nit del mamut: cercavila nocturna, amb torxes i vi

2011-08-18T12:12:00.000+02:00

Brrrr. Em va bé avui, amb aquesta calor aclaparadora, recordar el fred intens que feia aquella tarda de gener. Sort del vi calent. Ja ens va costar moure l'esquelet a la meva colla i a mi. I els músics s'anaven congelant, pobres. Vam fer bon ús del vi calent. Tot i que vam rebre queixes per infanticides. Perquè, és clar, als nens no els podíem pas donar vi. L'any vinent hi haurà vi i xocolata.

Sóc viu. Simpàtic, pero manta

2011-08-17T08:58:00.004+02:00

Sí. Crec que això defineix bé el meu caràcter. L'altre dia un amic em va dir quatre coses, perquè si la meva vitalitat s'hagués de mesurar per l'activitat d'aquest bloc, fa uns quants mesos que estaria difunt i ben difunt.

Però és que no he parat i sóc mandrós per escriure. I és que des de l'estiu passat fins avui han passat un munt de coses. Totes elles interessants. I ara sóc a punt de començar-ne de noves. Que la Festa Major gairebé ja és aquí.

També em sento una mica infidel. Vaig començar amb el bloc... i després em vaig passar al facebook, on ja he fet uns quants amics, als quals procuro cuidar. I en el facebook em mantinc més actiu, entre d'altres coses perquè els amics em punxen: em porten fotos, m'etiqueten, pregunten qui sóc... I jo, en justa correspondència, procuro ser un mamut atent.

Us faré, però, un petit resum de les activitats d'aquest any passat. Perquè m'agradaria que aquest bloc recollís de forma ordenada (o potser no, ja veieu que a la pràctica no gaire!) tota la meva activitat. De manera que qualsevol persona pugui veure amb facilitat de quin peu calço. Salut!

La colla del Mamut

2010-12-08T10:26:00.002+01:00

Naixerà, si tot va bé, el proper 11 de desembre, dissabte, a les 12,30 del matí a Can Xic. Tothom hi és convidat!

Un mamut que viatja

2010-09-29T10:11:00.004+02:00

Jo, Mamut, vaig néixer en aquestes terres molt i molt abans que es formés el poble de Viladecans. Un dia, tip de veure sempre les mateixes muntanyes, vaig decidir anar-me'n a conéixer altres llocs. Vaig rondar per molts països, i de sobte em vaig plantar a Egipte. Oh, les piràmides! que grans que són! i els temples dels faraons, quina meravella, tants anys i encara es conserven! Però, oh! pot ser que jo encara en tingui més, d'anys!

M'agrada molt, però no em quedo pas aquí. Vull veure altres llocs. Em decideixo a marxar i em planto a Sicília. La recorro i hi trobo moltes restes gregues. Com no podia ser d'altra manera, pujo al volcà Etna. Quina vista tan impressionant! El vapor dels cràters el fa un lloc ben especial. M'hi trobava com a casa, però el vent que fa m'empeny a marxar de nou, aquest cop cap al Nord.

Em planto a Estocolm, però no m'hi quedo. Massa aigua i massa fresca. Travesso fins a Sant Petersburg: quina meravella de palaus! Sí que en fan de coses els humans! Ja que hi som posats, m'arribaré a Moscú.

Segueixo el riu, deu ser el Moscava. Passejo per la capital i em planto a la Plaça Roja. Vaig enretirant turistes. És tan agradable passejar per aquí!

Tip de voltar, decideixo tornar cap a les meves terres. Com que no sé fer anar el GPS tiro massa avall i vaig a parar al Marroc. Sort que un cop a l'Atlas, un grup de marroquins em va escortar fins a Viladecans. I, òstres, a Viladecans hi ha homínids de totes les edats. Encara estic emocionat de la rebuda que em van muntar. Em trobo tant bé entre vosaltres que em decideixo a quedar-me per sempre per fer gresca i xerinola a la meva ciutat. Anna Basora (per la transcripció de les paraules del Mamut)

Mamuts de xocolata

2010-09-12T11:10:00.003+02:00

Que tendre... mireu quina pinta. El pastís, però sobretot servidor, de xocolata. Els del Forn del Mig han tingut una magnífica pensada!

Demà, mamullem!!!

2010-09-11T12:47:00.001+02:00

Jo, jo, jo... per la tele

2010-09-08T19:40:00.000+02:00

Ja he arribat!

2010-09-07T22:57:00.001+02:00

Ja està... Ja he sortit de l'armari... Vull dir de l'Ajuntament! Ha estat esmentar-me i començar a ploure a bots i barrals. Cosa fina! Però ja m'agrada. Perquè a mi m'agraden les MAMULLADES. O sigui que comencem bé, en mig del meu element.

Molta gent, molt d'ambient, un pregó fantàstic de l'amic Juan Carlos... I mil moc...adors repartits en un tres i no res. Per cert, si algú s'ha quedat sense mocador, n'he deixat uns quants (molt poquets) a alguns equipaments municipals: la Torre Modolell, la Torre del Baró, el Pau Picasso (ara a l'avinguda Roureda, 23), el casal d'entitats del barri de Sales i el de l'Albarrosa. Dijous, que tenen obert, els podeu demanar. Si algú, tot i així, es queda sense, escriviu-me (elmamutdeviladecans@gmail.com), i miraré de fer-vos-en arribar un.

I si teniu fotografies de la meva arribada, m'agradarà que les envieu. Estaria molt bé!

Ah, el millor ha estat quan el Sr. Alcalde, ha proposat que jo prengui part en el pregó de cada any... M'encanta!!!!

Ja sóc aquí

2010-08-31T09:16:00.002+02:00

Efectivament, aquest any, sí. Aquest any arribo a Viladecans. I no només això: arribo "guardant les formes" el dia del pregó, perquè davant les autoritats més val comportar-se. Però arribo també per remullar-vos a tots i totes el diumenge dia 12. Als grocs, i als negres, pels carrers de Viladecans. Perquè mig Viladecans serà groc i l'altra meitat, negre.

I per acabar de preparar-ho, demano la teva participació: vols venir aquest dijous, 2 de setembre, a les 8 del vespre al centre cultural sant Joan (Pare Artigas, 2)? Necessitem mans per penjar cartells, per repartir mocadors, per preparar la mamullada, per acompanyar el mamut!

(Per cert, tu aniràs amb els grocs o amb els negres?)

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (5)

2010-08-29T12:55:00.001+02:00

– I el Mamut? -va preguntar amb interès la Sales.
– Doncs, anant cap amunt he vist com una bromera que baixava per la riera i he pensat: “Mira els de Sant Climent, ja fan allò que tant pregonen de la bromera”.
– Què pregonen?
– Els de Sant Climent, es pixen a la riera i els de Viladecans es beuen la bromera.
– Que porcs! –va exclamar la Sales mentre es tapava la boca en senyal de fàstic.
– I a fe de Déu, que n’hi havia de bromera. És clar, essent de la muntanya han de ser molt potents...! Ja m’enteneu. Però de cop i volta m’he adonat que som el que collim; i els de Sant Climent, per què són famosos...?
– Per les cireres! –va dir la Saleta contenta, contenta d’haver encertat.
– I els de Viladecans?
Ningú no va contestar.
– Pels melons i les síndries! –va respondre el Joan.
– Doncs bé, després d’aquesta conclusió he pensat que la bromera dels climentons no pot ser més que de Mamut.
Tothom va tenir un esglai i la gent es va apropar al voltant del Joan, preguntant
– Així què ...?
– L’has vist?
– On és?
– Per què no el portes aquí?
– Bé, sí, l’he vist –va dir el Joan mentre demanava calma amb les mans esteses–. Però el Mamut no vol baixar a la ciutat. No es refia de la gent, penseu que ha fet un salt en el temps molt gran, i ara tot li és estrany, necessita sentir-se segur i que l’acollim amb alegria. Ens costarà de convènce’l. De totes maneres, m’ha deixat fer-li una fotografia, perquè d’una manera o altra vol ser present a la nostra Festa Major.
El Joan va treure una fotografia enorme on es veia clarament la silueta d’un Mamut.
– Som-hi! Anem a penjar-la a la façana de l’ajuntament. Va, ajudeu-me!
De seguida, dos nois de la colla dels diables de Viladecans van llençar unes cordes des de dalt de la torre del rellotge de Can Modolell, van lligar la fotografia gegant que en Joan li havia fet al Mamut, i la van hissar ben amunt, perquè tothom veiés el Mamut. Tot seguit, els grallers van començar a tocar els compassos del Patatuf i tothom a la plaça es va posar a ballar. I diuen, que van estar ballant molta estona més, fins i tot sevillanes, i que l’alegria, malgrat no haver pogut portar el Mamut de veritat, es va apoderar dels viladecanecs i viladecanenques, perquè ara sabien que el Mamut existia, i que tard o d’hora acabaria entrant a la ciutat per portar gresca i xirinola.
I hi ha qui diu que la festa continua...

Josep Mumany

Vinc del Monte Rosa

2010-08-21T14:08:00.003+02:00

Amb en Juan Carlos Vizcaíno. L'any passat ja vam pujar junts al Sisha Pangma. I aquest estiu, per descansar, hem anar als Alps, que estan més a la vora. M'ha encantat que em convidés a anar-hi. I és que m'agrada l'aventura. Per això m'estic preparant per treure el cap (i el cos sencer) a la Festa Major.

He estat a Portbou

2010-06-22T08:52:00.002+02:00

Amb uns amics, molt amics, de mides i edats diferents, com podeu veure. Ai, això de la paternitat deu estar molt bé... O de la maternitat? Això del meu gènere continua sense estar gaire clar, en el meu cas!

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (4)

2010-06-12T21:20:00.003+02:00

En Sebastià i la Sales van començar a caminar i en arribar a la plaça van veure que el Joan arribava pel carrer d’Àngel Guimerà reclamant l’atenció de tothom qui era congregat a la plaça. La gent comentava i tothom preguntava:
– Que has trobat el Mamut?
– Sí!
– L’ha trobat!
El Sebastià i la Saleta es van abraçar i fent salts d’alegria van córrer fins a ser a prop del Joan.
– L’has trobat? –van preguntar tots dos alhora.
– Bé, no exactament.
– En què quedem? Sí o no?
– Sí, però no.
Es va fer un gran silenci a la plaça. Els viladecanencs i viladecanenques van quedar astorats per l’estranya notícia.
– Vegem. Comencem pel principi. On l’has anat a buscar? –va interrogar el Sebastià.
– A Sant Climent.
– On és Sant Climent?
– Passat Cal Menut –va dir el Joan assenyalant cap amunt del carrer d’Àngel Guimerà.
– Cal Menut?
– Sí, home. La masia que hi ha seguint la riera amunt.
– Ahhh! –en Sebastià es va gratar el cap– Una masia antiga?
– I tant, té més de vuit segles.
– Molt de temps, no? –exclamà en Sebastià mentre es comptava els dits.
– Imagina’t si és antiga, que quan les tropes del Rei Jaume I anaven camí de Salou per embarcar cap a la conquesta de Mallorca, algunes d’elles van passar per aquí mateix on ens trobem ara, i segur que des de les portes de la masia els saludaven, perquè la masia ja hi era –explicà el Joan.
– Carai, noi! –el Sebastià va tornar a gratar-se el cap.
– I el Mamut? –va preguntar amb interès la Sales.
– Doncs, anant cap amunt he vist com una bromera que baixava per la riera i he pensat: “Mira els de Sant Climent, ja fan allò que tant pregonen de la bromera”.
– Què pregonen?

Josep Mumany

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (3)

2010-06-12T21:17:00.002+02:00

– Els de Gavà no m’han tirat pedres, però he rebut una pluja de fletxes quan era a prop de Can Sellarés, i no he vist ni qui les tirava ni d’on venien.
La Saleta no es va poder aguantar-se les ganes de riure.
– Per què rius? Jo no li trobo la gràcia.
La Saleta no parava de riure.
– Riu, riu, apa! Riem tots!
– Ves per on. Els de Gavà han evolucionat. Ja saben tirar fletxes∗.
Tots dos es van posar a riure, però de cop van recordar la missió que els havien encomanat les entitats de Viladecans, i poc els va durar l’alegria.
– Sebastià, què els direm ara als vilatans i vilatanes? M’hagués agradat donar-los una sorpresa i fer que aquesta Festa Major fos la millor que s’ha fet mai. Però...
Van estar un moments callats. Fins que la Sales va trencar el silenci.
– Sebastià, saps què es celebra per la Festa Major?
– No.
– Doncs són festes nascudes en honor de la patrona de Viladecans, la Mare de Deu de Sales.
– Caram! –va exclamar en Sebastià mentre es gratava el cap.
– Saps que sóc l’única dona que porta el seu nom? En tota la història soc l’única dona que ha dut el nom de la patrona, però com que sóc un personatge de ficció no compta. Per tant, si algú li posés a la seva filla el nom de Sales seria la primera del poble. I saps una altra cosa? Com que sóc de ficció i viatjo en el temps i en la imaginació, he vist com en un futur, al Ple Municipal, aprovaran que si algú posa a la seva filla el nom de Sales, rebrà un regalet de mans del senyor Alcalde. I serà un acte que es repetirà cada any, per sempre més. Ells encara no ho saben, però ho faran– va dir fent una riallada.
– De què rius ara?
– Acabo de recordar-me d’una cosa que he vist –xiuxiuejà la Sales mentre feia picar els dits i posava cara de misteri.
– Tu no estàs bé, oi? –va dir fent una ganyota en Sebastià– Passes d’una cosa a l’altra com si res. Bé, què has vist?
– Quan he anat a les Filipines, pel Camí de les Filipines, a buscar al Mamut, he vist una xapa de ferro rovellat que posava: Camí del Mar. Com si algú es pogués equivocar, i anés a Sant Ramon a buscar la platja! – i va fer una riallada molt gran.
Apa, anem cap a la Plaça, que potser el Joan ha tingut més sort que nosaltres!

Josep Mumany

El mamut i les sis copes

2010-05-16T21:55:00.002+02:00

Servidor això del futbol no ho entén gaire, perquè jo jugava a cops de roc i sobre gel. Per tant no es pot dir que sigui d'un equip o un altre. Tinc molts amics culés i uns quants de pericos. I ja m'agrada que sigui així. Però no m'he pogut estar de fotografiar-me davant de les sis copes. Tot i que tinc una mica de gelos: són més famoses que jo, que fa més anys que rutllo pel món...

Per cert, algú em pot explicar què significa això del "fora de joc"?

Vaig ser a Cal Simó

2010-05-13T22:10:00.002+02:00

Sabeu on és Cal Simó? És una de les poques masies que queden vives, i ben vives a Viladecans. Segur que quan heu fet a peu o en bici el camí cap a les Filipines (el camí del Mar) hi heu passat. M'hi va portar la Maria, que és d'allà. I em vaig fer una foto amb les gallines. Unes gallines, per cert, ben valentes. Que han hagut de fer front al vent i que enguany ja han après a nedar, tipes que se'ls inundi el galliner amb les pluges (i amb les infrastructures mal fetes). Ens hem fet amics. És clar que elles no tenen compte al Facebook... Tecnològicament estan poc avançades...
Per cert, al Facebook veureu més fotos...

Dissabte i diumenge, a la Fira

2010-05-13T07:47:00.003+02:00

Espero el cap de setmana amb ànsia. Per molts motius: per saludar els amics i les amigues; per fer-me fotos amb la gent; per explicar a tothom que tinc moltes ganes de materialitzar-me d'una vegada; perquè la gent es pugui apuntar a portar-me a passejar quan finalment arribi a la ciutat; per fer-me "xapero" (bé, vull dir, perquè tothom pugui comprar la xapa "Jo he contribuït a fer arribar el Mamut a Viladecans" = 1 € + la voluntat); perquè els nens puguin posar-se la meva carota i personalitzar-la... I també per conèixer què fan les altres entitats.

Per cert, els qui tingueu el meu mocador, poseu-vos-el, serà un cap de setmana per lluir-lo, a part de fardar davant les amistats, aviat podreu fardar davant els col·leccionistes! Vam fer 1000 mocadors i van volar. Confiem que les xapes tinguin el mateix èxit. Uau!!!

Tinc sang anticongelant...

2010-05-04T19:49:00.003+02:00

No sé si alegrar-me'n o preocupar-me, d'aquestes notícies! És clar que no em congelo fàcilment. Què s'han pensat. Només faltaria. Però si se n'enteren els fabricants de cotxes potser m'hauré d'amagar. Són capaços de xuclar-me la poqueta sang que em queda... Per vendre, vendre, vendre... Podeu llegir-ho directament aquí, però us transcric la notícia:
Els mamuts llanuts tenien un tipus de sang que els permetia mantenir la temperatura corporal en condicions òptimes per sobreviure a la dura climatologia de l'Àrtic, segons un estudi publicat a la revista "Nature Genetics". Aquesta sang amb efecte "anticongelant" ajudava aquests animals a mantenir-se en perfecte estat a causa de mutacions en els gens que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes, d'acord amb la investigació d'un equip de científics dirigit per Kevin Campbell, de la Universitat de Manitoba (Winnipeg, Canadà).

Els avantpassats del mamut i els elefants moderns es van originar a l'Àfrica equatorial. Els mamuts van emigrar, però, cap al nord del planeta fa entre 1,2 i 2 milions d'anys, just quan, a conseqüència del canvi climàtic, hi va haver un fort descens de les temperatures.

El descobriment -efectuat pels científics gràcies a l'anàlisi de l'ADN d'un mamut de fa 43.000 anys conservat al gel- resulta sorprenent, ja que l'altra espècie, els elefants, no es van adaptar al fred perquè no tenien aquest tipus de sang. En particular, l'hemoglobina, essencial per transportar l'oxigen a les diferents parts del cos, s'inhibeix quan les temperatures són molt baixes.

L'equip que va realitzar l'estudi va comparar els gens de l'hemoglobina en el mamut amb els dels elefants moderns africans i asiàtics. Els científics van descobrir mutacions en els gens del mamut que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes. "Hem identificat propietats fisiològiques de l'hemoglobina del mamut llanut que haurien pogut tenir un paper important en l'adaptació d'aquest llinatge d'origen africà als entorns àrtics durant el plistocè", expliquen els científics a "Nature Genetics".

Els canvis són similars als que s'han observat en altres animals de sang calenta que viuen en climes àrtics, com el ren o el bou mesquer. Segons l'expert britànic Michi Hofreiter, de la Universitat de York, es tracta del primer estudi que "reconstrueix un important tret evolutiu d'adaptació (al medi) utilitzant material d'ADN antic".

Aquest descobriment permetrà "construir una imatge molt més completa de la morfologia, la fisiologia i les adaptacions evolutives del que seria possible amb l'estudi no molecular dels ossos fòssils".

Primer de maig

2010-05-01T18:36:00.005+02:00

Avui he anat de mani. Per expressar que sóc un mamut (o mamuta, està per veure) treballador, del Baix Llobregat i que m'agradaria que no hi hagués gens d'atur, que els joves tinguessin feines dignes i acabar amb la discriminació de les dones a les empreses. Dit això, he estat encantat de saludar una quanta gent. Us deixo amb un record gràfic de la trobada amb en Toni, en Pepe, la Marta, en Ferran, en Ramiro i un amic comú. Visca el Primer de Maig!

Hem guanyat un premi!!!!

2010-04-29T19:21:00.003+02:00

Acabo d'anar a la seu de CCOO del Baix Llobregat. Avui es concedien els premis de Cohesió Social i Compromís Cívic en la seva IV edició. Són uns premis que concedeix l'Aula de Formació Joan N. García-Nieto, una figura prou coneguda en la lluita obrera del Baix Llobregat.

I... m'han donat un dels premis, un accessit, acompanyat de 500 € que m'aniran la mar de bé per materialitzar-me de nou a la meva ciutat.
Encara estic emocionat (i potser amb alguna copeta de cava de més). Per moltes coses: perquè García-Nieto va ser un personatge coherent i compromès amb els homes i dones del Baix, i és tot un honor per mi un premi que du el seu nom. En segon lloc, perquè el premi és per a moltes entitats de la ciutat que creuen en Viladecans i en el potencial festiu, solidari, compromès de la seva gent. Fins ara han gaudit del premi de la satisfacció del treball mutu, però un reconeixement públic no fa mal a ningú. Al contrari.
I perquè, caram, m'està costant molt trobar fons per materialitzar-me. Això de la crisi m'afecta (i alguns potser ho utilitzen com a pretext). Potser perquè la festa es veu com una cosa secundària, però la festa té elements fonamentals per a les persones: la creativitat, la imaginació, la identitat, la relació... En fi. Felicitats, i moltes gràcies a tots, amics i amigues.
Us deixo amb una foto on jo no surto, perquè el premi m'ha agafat per sorpresa. Hi podreu reconèixer Joan Saura, Conseller d'Interior, i Toni Mora, Secretari General de les CCOO del Baix Llobregat. L'acte ha estat també un homenatge a Miguel Hernández, amb dos magnífics rapsodes. Un petó.

Sabíeu que a Barcelona hi ha un museu del Mamut?

2010-04-25T22:23:00.000+02:00

Qualsevol dia m'hi arribo, a veure si puc saludar algun parent!

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (2)

2010-04-23T22:12:00.000+02:00

Els dies passaven i no arribaven notícies dels exploradors. Tothom estava força desanimat, però ningú no defallia; fins que no tornessin els exploradors calia mantenir viva l’esperança.
El dia 4 de setembre de 2009 tothom era a la Plaça de la Vila escoltant el pregó de la Festa Major. L’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, demanava al vilatans i vilatanes que no s’amoïnessin si no rebíem notícies dels exploradors; que calia que aquesta festa servís per animar-nos i pensar que aviat en sabríem alguna cosa.
El que no s’imaginava ningú es que les notícies arribarien aviat. Perquè, mentrestant, no molt lluny de la plaça de l’Ajuntament, la Sales, més coneguda per Saleta, tornava de la seva recerca del Mamut per les Filipines. Cansada i desanimada, per no haver trobat cap indici de la presència del Mamut, es va asseure en un banc de la plaça d’Europa per descansar les seves cames, i s’hi va estar una estona, fins que va veure que s’apropava en Sebastià, un altre dels exploradors que havien anat a cercar el Mamut:
– Ei!, Sebastià! Sóc aquí –el va cridar.
En Sebastià es va apropar a la Sales:
– Hola Sebastià. Què? Has trobat al Mamut?
– No –va respondre desanimat en Sebastià.
– On has anat? –va preguntar la Sales.
– Al cantó de Gavà.
– I com volies trobar un Mamut a tocar de Gavà?
– I per què no?
– Que no saps que els de Gavà son uns troglodites.
– Uns troglodites?
– Tot el que es belluga a Viladecans i se’ls hi acosta a tocar la Riera de Sant Llorenç, el reben a pedrades.
– Ah! –va exclamar el Sebastià mentre es gratava el cap.
– Mira. Si és que hi hagués hagut mai un Mamut prop de Gavà, segur que fóra ben mort i enterrat –va sentenciar convençuda la Sales.
– I tu on has anat? –va dir-li en to de mofa el Sebastià– Perquè no veig que portis cap Mamut!
– He estat a les Filipines va dir amb tristor la Sales.
– Tu te’n fots de mi perquè he anat a Gavà i a tu no se t’acut una altra cosa que anar-lo ha buscar entre corredores d’aigua i estanys!
– I per què et penses que porto les botes d’aigua?
– Però no veus que allà els Mamuts no hi poden viure perquè s’enfonsarien?
– Ah!!! –va cridar esverada la Sales.
– Què passa? –es va preocupar el Sebastià.
– Que duus una fletxa a la barretina.

(Continuarà)

Josep Mumany

M'encanta llegir

2010-04-23T08:16:00.005+02:00

... I més des que es va inventar la imprenta. No sabeu com n'era de complicat quan els signes es picaven directament damunt la pedra... És clar que encara no s'havia inventat Sant Jordi. I amb el drac érem col·legues...

A punt per Sant Jordi

2010-04-22T10:56:00.002+02:00

M'estic preparant per demà... Ja n'he triat una de groga, que és el meu color preferit.

A Horta de Sant Joan

2010-04-21T22:07:00.000+02:00

Hola amics, aquests dies el nostre amic ha viatjat fins a Horta de Sant Joan, i ha anat a visitar un vell de la zona, tan gran o més que ell: "Lo Parot" una olivera de més de dos mil anys.

Una abraçada dels reporters.
Vicky i Vicenç

El Mamut, a Blanes, amb la Lluïsa i el seu marit

2010-04-19T21:49:00.000+02:00

Amb el monument a Karl Faust, el creador del jardí botànic Marimurtra.

El Mamut a Calaceit, amb en Joan Nieto

2010-04-17T21:32:00.007+02:00

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar

2010-04-08T09:22:00.002+02:00

Viladecans, arrecerada a les muntanyes del Montbaig, amb l’ermita de Sant Ramon que la sobrevola i amb la silueta antigament dominant de l’Eramprunyà albirada en la llunyania, és una vila pacífica i tranquil·la, laboriosa, que veu transcórrer els dies sense sobresalts. Però, no sempre ha estat així...Segons diu la nostra història, a començaments de juny de l’any 2008, Viladecans es va desvetllar amb un ensurt: “Els mamuts han ocupat el territori!” “Els ullals dels monstres han sorgit de les profunditats de la terra!”, cridava la premsa sensacionalista. Però la realitat era que, a Can Guardiola, on s’estava construint una bassa de laminació, s’havien descobert restes de mamuts. I aleshores es va iniciar la llegenda. Alguns vilatants deien: – Un d’aquest mamuts s’ha escapat i corre per les rodalies.Altres afirmaven:– Que no n’hi ha per tant, que d’això fa milers d’anys... Que després, aquesta terra s’ha civilitzat: els íbers i els romans a Sales i en altres punts de per aquí, els pagesos que van convertir tot això en terra conreada i van conquerir amb el seu esforç les Marines, i després, també, la indústria que ha cridat gent de tot arreu, i encara ara els nous convilatans que no deixen d’arribar... El mamut, l’habitant més antic d’aquestes terres, ja fa segles que ha desaparegut!Tot i això els rumors persistien:– Doncs jo conec un senyor que diu que l’ha vist! –deia el Manel de Cal Menut.– És veritat, el mamut és viu! –comentava l’Encarnita.– Sí, i jo tinc una tieta que se’l va trobar i van estar xerrant i tot...La incertesa dominava Viladecans. Calia actuar! Així dons, un grup d’ardides i valentes entitats viladecanenques, es van reunir al casal d’entitats Pau Picasso, i en assemblea van decidir enviar uns quants exploradors, igualment valents i ardits, a buscar-lo. Després d’un intens debat van trobar tres voluntaris per a aquesta tasca. Aquests exploradors eren: la Sales, una noia valenta que sempre anava amb el seu salacot a tot arreu, en Joan, un xicot alt i moreno amb ganes d’aventura i en Sebastià, a qui encara li agradava d’anar amb barretina. Tots tres van dir a les entitats que no tornarien fins que no trobessin proves que el mamut existia.Així que tots tres es van posar a la feina, i després de fer-se unes abraçades i desitjar-se bona sort, cadascú va emprendre el camí per diferents direccions. Els membres de les entitats van sortir a dir-los adéu amb la mà i fins i tot la Mercè va deixar caure una llagrimeta de la emoció que va eixugar amb seu mocador, mentre cridava:– Bona sort, valents i valenta. Que ens tornem a veure aviat! I va moure el seu mocador per acomiadar els exploradors.(Continuarà)

Josep Mumany

Hi vaig anar a buscar els papers...

2010-04-07T00:51:00.006+02:00

Sí, ha sortit a tots els diaris. M'hi van portar en Jaume i la Graci. Vaig anar a buscar els arxius i després, d'incògnit, vaig intentar endur-me els papers de Salamanca que encara queden. El públic que s'ho mirava es va quedar molt parat. De fet, hi havia una senyora que va interpretar que era jo que robava els papers... Quina barra!
De fet, perquè no m'hi cabien, sinó també hagués fet algun intent amb les fotografies del fons Centelles, però aquestes al cap i a la fi les havien comprades i no hagués estat bé!

Viatjant: Florència

2010-04-07T00:44:00.004+02:00

Amb en Josep i la Mercè. Molta marxeta no portaven, però la ciutat em va semblar encantadora. Viladecans m'agrada molt, però he de reconèixer que Florència té el seu encant. Ai, si hagués conegut els Medici, ja em veig engalanat i amb alguna escultura dedicada a la meva figura del Miquel Àngel. Bé, potser també hauria acabat convertit en uns calçotets, com el pobre David...

Viatjant: a Barcelona, a la feina d'uns mamutaires

2010-04-07T00:31:00.005+02:00

Molt treballadors, ja es veu. La Salo, la Sandra, i el gerent que s'ha endut un ensurt de trobar-se un mamut dins d'una editorial. Jo el currículum, ja l'he presentat... M'han dit que em trucaran...

Puc venir amb tu de vacances?

2010-03-25T23:04:00.002+01:00

Estic avorrit. Em deixes venir amb tu aquesta Setmana Santa? Tant si vas de vacances com si et quedes a Viladecans; si puges muntanyes, si esquies, si vas a la platja, si et passeges per Praga, París o Egipte, només cal que, si el tens el mocador te l'emportis i et facis una fotografia. Si convé, al menjador de casa teva o amb els companys de treball. I me l'envies al meu correu (mamutviladecans@gmail.com): l'anirem publicant al facebook i farem un mural per a la Mostra d'Entitats per Sant Isidre.

Què et sembla? Si no tens mocador, n'hi ha prou que facis qualsevol signe que recordi un mamut: pots bramar, pots fer teatre, pots baixar-te la meva imatge d'internet, pots fer-te un cartell... Fes servir la imaginació. M'agradaria molt, de debò.
Aquí em pots veure en l'últim tram de pujada al Canigó. Però també vaig pujar al Sisha Pangma, com saps...

Vols ser mamutaire d'honor?

2010-03-17T09:07:00.002+01:00

No cobro cap pensió. No treballo (tinc més de 67 anys i fins i tot el govern deu considerar que amb els centenars d'anys que porto a coll ja em mereixo una bona jubilació). I aspiro a fer feina, a mostrar-me solidari i a fer-me present en nombroses cercaviles. Què vol dir tot això? Doncs que necessito "quartos".

La colla d'entitats que em donen suport s'estan espabilant per comerços, administracions públiques, convocatòries de subvencions, caixes d'estalvi, xarxes comercials, i fins i tot algun concurs per tal de donar-me teca i permetre'm materialitzar-me. Però no n'hi ha prou.

Voldries fer una aportació de 50 euros i esdevenir mamutaire d'honor? A canvi tindries un magnífic diploma per penjar a la teva entitat, comerç, partit, menjador de casa. Per lluir davant les amistats, farda més que el Barça de les sis copes. Segur. O com a mínim és més original i agoserat.

Ja sé que molta gent està afectada per la crisi. Aquests esteu excusats. Però si us ho podeu permetre, jo us ho agrairé. Tinc ganaaaaaa!

8 de març, 99 anys reivindicant el paper de la dona treballadora

2010-03-06T17:21:00.004+01:00

Em sembla que m'he arreglat una mica massa per a l'ocasió. Però és que el 8 de març és festa grossa. Aquesta Festa no ha perdut pas el sentit i, atenció, l'any vinent a més de celebrarse el mil·lenari de Viladecans, celebrarem també el primer centenari del 8 de març.
La història d'aquest dia és una mica enrevessada i sol explicar-se malament. Us en faig cinc cèntims:
Una història. Finals del segle XIX i principis del XX. En el tèxtil les dones constitueixen la majoria de mà d’obra. Les condicions de treball, molt dures.A finals de la primera dècada del segle XX, a Nova York hi ha grans mobilitzacions que s’estenen a tot el país. El 8 de març de 1909 hi ha una manifestació que és la culminació d’una vaga començada el 1908.

Una proposta. L’agost del 1910 es va celebrar a Copenhagen la 2a. Conferència de Dones Socialistes. Prenen la data de la gran manifestació de Nova York com a referent i proposen que el dia 8 de març sigui el Dia de la Dona Treballadora.

Un fet. Nova York. Després de la primera celebració del 8 de març, el 1911, el 25 del mateix mes, les treballadores d’una empresa tèxtil s’han declarat en vaga i són tancades a la fàbrica. Hi ha un incendi i les portes són tancades: hi moren més d’un centenar de treballadores.
Solem dir que el 8 de març va néixer per la mort d'aquestes treballadores, però no va anar ben bé així. De tota manera, també, avui, moltes dones són explotades laboralment, sexualment, casolanament..., amb tot tipus d'arguments. Hi ha vuit de març per temps!

El meu millor amic

2010-02-27T21:00:00.002+01:00

Hem quedat bé, oi?

El Mamut és un bon esportista

2010-02-15T19:39:00.004+01:00

Ja ens ho va demostrar quan va pujar al Sisha Pangma amb en Juan Carlos. Però per mantenir-se àgil l'exercici ha de ser més regular. I aquest cap de setmana se'n va anar amb la Vicky i en Vicenç (i un amic) a fer la mitja marató de Granollers. Van guanyar els keniates perquè ho guanyen tot. Però ell va fer un bon paper. Qualsevol dia ens donarà una sorpresa!

Res no és impossible, tot és a les nostres mans

2010-02-12T17:41:00.002+01:00

Una cinquantena llarga de persones van assistir el passat 22 de gener a l’acte de presentació de la Coordinadora d’Entitats del Mamut de Viladecans. Una trobada a la Torre del Baró que va permetre explicar les últimes novetats que ha generat aquest projecte il·lusionant que aplega (potser per primera vegada) catorze d’entitats de tot tipus de la nostra ciutat. Totes amb un mateix objectiu: aprofitar la força i el simbolisme que pot tenir la figura del Mamut, fer-lo renéixer de les restes arqueològiques trobades fa un parell d’anys a Can Guardiola perquè doti la nostra Festa Major d’un element més aglutinador, que cohesioni la població, fomenti l’autoestima i el sentit de pertinença.
Les intervencions en nom de les entitats locals van anar a càrrec de Marcel Ramon (Diables) i Mercè Solé (Punt de Trobada) que van exposar amb tota mena de detalls i solvència els passos que s’han donat per arribar al moment actual, el de la constitució i impuls de la Coordinadora. El passat més recent d’aquesta història és prou conegut pels lectors habituals del Punt de Trobada: el setembre passat la lectura del pregó de la Festa Major va anar seguida d’un acte molt concorregut a la Plaça de la Vila per presentar la iniciativa del Mamut, amb dramatització i estesa de pancarta incloses. Tot plegat acompanyat d’una repartida massiva de mocadors tematitzats i que ja feia dies que promocionaven amb orgull els aparadors de molts comerços.
Pel que fa a l’actualitat, els companys van obrir un cop més la porta a aquelles associacions i entitats del poble que vulguin sumar forces al projecte. Alhora, van fer una crida a empreses, negocis i altres organismes perquè ajudin a la causa en la mesura de les seves possibilitats, amb alguna aportació econòmica. Essencialment perquè un dels principals objectius de la Coordinadora per aquest 2010 és donar forma i cos a l’animal, convertint-lo en un element central del bestiari local per a les cercaviles i les ballades de gegants, entre d’altres usos que assenyali el futur.
La recepta de Reus i Mataró
L’acte va tenir una part més instructiva, per dir-ho d’alguna manera, no menys interessant. El públic va poder conèixer de primera mà i en format comprimit l’experiència de dues de les festes majors més reconegudes de Catalunya: la de Mataró i la de Reus. I això gràcies al testimoni de dos entesos en la matèria com són Nicolau Guanyabens i Salvador Palomar, respectivament. Curiosament tots dos arxivers de professió, lletraferits i experts en les manifestacions lúdiques i populars de les seves ciutats.
Guanyabens va trencar el gel explicant-nos el rerefons que veu darrere l’èxit de les activitats festives: l’orgull de formar part d’una mateixa comunitat. I des del coneixement directe, ens va explicar els atractius de la Festa de les Santes de Mataró, amb més de 230 anys d’història i en procés de ser declarada Festa d’interès nacional per la Generalitat. Entre d’altres, va destacar l’acte exclusiu que representa la “Dormida dels Gegants” quan passen estirats per la porxada de l’Ajuntament gràcies a la perícia dels portadors, enmig de l’esglai i el goig de la multitud que omple els carrers adjacents. Mataró -ens explicava- té en “Robafaves” com a gegant principal i, com a exemple d’innovació, ens va fer notar com a principis dels anys 80 una colla de veïns –inspirant-se en la baixada de Gegants de Solsona– es van inventar el “Desvetllament bellugós”: una sortida nocturna de la Família Robafaves a quarts de 12 de la nit per la principal artèria del nucli al ritme de pasdoble i que ha esdevingut un dels moments més esperats.
Per la seva banda, en Salvador Palomar ens va recordar algunes obvietats que potser no ho són tant: que les nostres festes són mediterrànies, d’estar al carrer, espais de trobada on ens reunim uns i altres, perquè sense la “comunitat” no hi ha festa per enlloc. Ens va explicar que a Reus tenen gegants des de 1620 i que gairebé cada entitat ostenta alguna figura pròpia. Que per la Festa de Sant Pere destaca per sobre de tot la tronada a la Plaça Mercadal, un element definidor que troba similituds al País Valencià i que es duu a terme d’una forma molt artesanal, com una demostració pirotècnica a l’antiga, que omple de gom a gom el centre de la ciutat.
També als 80 una colla de gent jove de la capital del Baix Camp, aprofitant els aires nous que duia la democràcia, va promoure un creixement de la Festa, recuperant elements de la història local i també altres de nous. I és justament aquí on Palomar va posar èmfasi, en el fet que la tradició no és una fusta, sinó la dinàmica, l’estructura que fa que un dia a l’any tot una colla de gent participem d’uns rituals. En aquest context, afegia, “inventar és normal, si som capaços d’encaixar, avui ho fem i demà és tradicional. Trobaríem molts exemples de construcció d’un ritual festiu que es basi en un fet històric”.
De la mateixa manera, va puntualitzar amb ironia, una festa no és festa sense una beguda alcohòlica identitària, com a Reus tenen el “Masclet” o a Tarragona la “Mamadeta”. Perquè, segons ell, “la tradició s’inventa”, és a dir, “és tradicional allò que un dia una comunitat consensuem que ho ha de ser, que ens identifica. La tradició és senzilla, no requereix dissenyar res gaire complicat”.

Josep Ginjaume

El mamut, a la Festa Major d'Hivern

2010-01-13T09:41:00.003+01:00

La colla del Mamut ens hem animat a existir legalment (com si no hi haguessin altres existències, tanmateix, la vida és la vida!) i ens presentem com a coordinadora d'entitats el proper divendres 22 de gener, a les 7 del vespre a la Torre del Baró. La Festa Major d'Hivern (en ocasió de Sant Sebastià, copatró de Viladecans, que es va guanyar la plaça a mitjans del segle XVII alliberant el poble de la Pesta en lloc de fer oposicions; és que aleshores no existia el Servei Català de la Salut) tornarà la imatge del Mamut a la Torre del Baró.

A l'acte del dia 22 intervindran: Marcel Ramon i Mercè Solé pel Mamut, Nicolau Guanyabens per les Santes de Mataró i Salvador Palomar per La Carrutxa de Reus.

Us hi esperem!

El parent de Nantes

2009-10-27T05:22:00.003+01:00

En Francesc ens va fer arribar ja fa dies aquestes fotografies arran de la seva visita a Saint Herblain. Es veu que això de l'agermanament municipal ja ve de lluny. Confiem que el nostre mamut sigui de mides una mica més adaptables als carrers de Viladecans. Però fa goig, oi?

El mamut dalt del Shisha Pangma

2009-10-16T11:07:00.003+02:00

Acabem de rebre aquesta magnífica fotografia, feta per Juan Carlos Vizcaíno des del campament base del Shisha Pangma, on acaba de pujar amb gran èxit. Aquí podeu seguir fil per randa el seu recorregut. Té molt de mèrit que s'hi hagi enfilat amb un mamut a coll!

Gràcies, i felicitats, Juan Carlos!!!

El mamut a Viladecans TV

2009-09-11T21:32:00.001+02:00

Més fotografies...

2009-09-08T18:08:00.001+02:00

En Sebastià, la Saleta i en Joan, magníficament retratats per en Francesc Lligadas

Mamuts que canten...

2009-09-07T23:06:00.002+02:00

A sota cadascun d'aquests mamuts hi ha un cantaire de la Lira. Finalment, sí, avui han fet el concert promès amb el mocador de Festa Major. I ha sonat molt bé, per cert...

Braços de gitano amb el mamut

2009-09-07T23:04:00.002+02:00

... No els hem pogut fotografiar, però ens han arribat notícies que al Forn del Mig s'han animat a posar rajoletes de xocolata amb un mamut negre sobre fons groc als braços de gitano...
Gran iniciativa, amb molt de futur. Si a més a més de comprar-ne un, abans de menjar-vos-el, ens n'envieu almenys una fotografia, estarà bé...

La mirada de "Raíces de Andalucía"

2009-09-06T19:58:00.003+02:00

Els amics i amigues de "Raíces" ens han enviat aquestes fotografies:

La Festa

2009-09-05T14:03:00.001+02:00

En Jaume Muns, molt millor fotògraf que els organitzadors del Mamut, ens ha fet arribar imatges impagables de la festa:

El mamut es deixa fotografiar...

2009-09-05T13:07:00.008+02:00

I una colla d'entitats ahir al vespre van penjar una imatge seva d'una de les torres emblemàtiques de la ciutat. El mamut va venint, doncs. I amb ganes de gresca. Ens ho van fer saber tres expedicionaris (en Joan, la Saleta i en Sebastià) que havien explorat a consciència les Filipines, Gavà i Sant Climent, amb sort diversa. El noi de Gavà va arribar amb una fletxa clavada a la barretina (quin personal tenim per veïns, i encara sort que ara ja tiren fletxes en lloc de rocs!), mentre que l'explorador de Sant Climent, atret per la bromera (diuen els climentons que "els de sant Climent es pixen a la riera i els de Viladecans se'n beuen la bromera") va aconseguir veure un moment el Mamut i captar-ne la imatge que veieu. Però, què són les cireres de Sant Climent al costat dels melons i les xíndries de Viladecans?
La Saleta, visionària ella, va assegurar que en un proper ple municipal, es prendria l'acord de premiar la iniciativa dels viladecanens i viladecanenques que posessin el nom de "Sales" a les seves filles, i que això s'aniria repetint d'any en any. Nosaltres ampliem la proposta: si TV3 en algun dels seus culebrots ens fa el favor de posar "Sales" a alguna de les seves protagonistes, tenim la continuïtat del nom assegurada.
En fi, el mamut ve amb ganes de gresca, dèiem, i ahir va quedar demostrat. L'entitat "Raíces de Andalucía" va transmetre la seva alegria amb una bona sevillana, i un bon grup de gent a la plaça es va animar a ballar el Patatuf.
Els mocadors amb el mamut van exhaurir-se (1000 mocadors, que ja és dir!). I molta, moltíssima gent, va aplegar-se a la plaça per escoltar el pregó, a càrrec de Julià Bonich, president de la Penya Blaugrana de la ciutat, que ens va fer bona memòria del que ha estat la Festa Major al llarg de la seva vida.
També hi va haver espai per a la protesta d'un grup crític amb el projecte que el Barça i el govern municipal tenen per a una de les zones més delicades i estimades de Viladecans. La pancarta era tan gran, que feia de mal fotografiar, però també té cabuda en aquest blog.
Espai per a tothom, doncs, ahir, a la plaça. Molta animació. I un repte per al futur.
I, per cert, ja pots veure que les fotografies no són gaire bones. Si en vas fer, per què no ens les envies? I si pertanys a una entitat que vol continuar amb la història del mamut, perquè no et poses en contacte amb nosaltres?

Concert amb mocador del Mamut

2009-09-02T08:22:00.004+02:00

El que oferirà la Coral la Lira el proper dilluns 7 de juny a les 20,30 a la Plaça Europa. Com a entitat promotora del Mamut els seus components lluiran el mocador per cantar. No sorprèn, perquè la Lira és una d'aquelles entitats que, a més de cantar, i molt bé, sempre és a punt per qualsevol iniciativa ciutadana o solidària. Us vindrem a escoltar!

Els mocadors del Mamut

2009-08-30T17:33:00.004+02:00

Què us sembla, quina elegància! Ja els tenim a punt. Mocadors per a anar a rebre el Mamut, el proper divendres, després del pregó. Mocadors per tenyir de groc i negre la plaça de la vila. Mocadors per portar durant tota la Festa Major.
Els podreu obtenir gratuïtament divendres. Us hi esperem!
Per cert, si disposes d'un aparador un posar el mocador durant tota la festa, te'l farem arribar: escriu-nos a mamutviladecans@gmail.com.

Ja tenim dia i hora!

2009-07-20T15:21:00.002+02:00

Vers l'ullal: elefants i mamuts a Viladecans

2009-07-20T15:12:00.003+02:00

Quan arribo al Pau Picasso en Pere Mut ja m’està esperant. Previsor com és ha vingut ben documentat: mapes, fotografies, programes, fotocòpies...
I és que en Pere va ser una de les persones que l’any 1964 va fer sortir a la llum aquella pedra tan estranya que els operaris de la bòbila havien trobat a la paret d’un dels desnivells on treballaven. Una pedra que no deixava treballar prou bé l’excavadora i que en Pere i el seu germà, gratant a la paret, van extreure de la grava que l’envoltava: dos metres de tub amb una forma una mica corbada. Una peça curiosa que van portar a casa perquè no sabien gaire què fer-ne. Val a dir que “a casa” era la masoveria de la bòbila i que la troballa no va desvetllar cap interès en el propietari legal dels terrenys.
Però la vida dóna moltes voltes. I les amistats de les amistats treballaven a la Universitat i van quedar tan admirats de la troballa que el mateix dia que la van veure van llogar una furgoneta per portar el tros d’ullal –perquè es tractava d’un tros d’ullal– a estudi. Sembla que pertanyia a un Elephas antiquus que deuria viure a les rodalies, el cos del qual probablement va ser arrossegat per l’aigua fins a quedar inclòs en una capa de sediments de còdols i grava.
Viladecans va sortir als diaris. La Vanguardia i el Ciero se’n van fer ressò. I el propietari de la bòbila es va trobar gairebé involuntàriament com a generós cedidor d’un objecte important al Museu d’Història Natural de Barcelona. I l’alcalde –Joan Miernau– com a màxima autoritat d’una població que, a més dels “cans” a què alguns vinculen el nom de la ciutat, havia tingut altres bestiaris: els elefants (o parents seus, o potser mamuts?). El cert és que les rieres de Viladecans donen per a molt.
L’any 2002, l’Ajuntament va portar a Viladecans una exposició sobre paleontologia, muntada per la Diputació, que es deia M.A. [milions d’anys]. Va donar peu a una interessant conferència que duia per títol: Com era Viladecans quan hi vivien els elefants. La recerca paleontològica del nostre passat, a càrrec d’Àngel Galobart. I la xerrada es va complementar amb una intervenció de Pere Mut, que, com diu el programa, va fer cinc cèntims sobre com va ser la troballa de l’ullal d’elephas antiquus a les argiles de la Bòbila de Sales, de Viladecans.
I l’any 2008, altres ullals van dreçar-se, aquest cop a la Riera de Sant Llorenç, preludi dels ullals vius que s’aixecaran a partir de la Festa major d’aquest any. I la història continuarà.

Publicat al Viladecans, Punt de Trobada número 24

Els parents de Viladecans

2009-07-20T15:00:00.005+02:00

Aquesta és la cara d'alegria que se li posa al mamut que hi ha al Parc de la Ciutadella només de pensar que tornarà a veure aviat els seus parents de Viladecans. Segons algunes fonts, sembla que aquest Mamut, en vida, venia a passar l'estiu a l'Alba-Rosa i que li agradava anar a passejar ben a prop de les rieres. Així, anava a berenar sovint al Torrent Fondo, i li encantava recórrer els paratges d'Oliveretes. De vegades s'arribava a Gavà, per l'altra banda. Està encuriosit per veure com serà el mamut que tornarà i per saber si li portarà notícies dels seus parents. No s'ho esperava.

Antoni Bassas i el mamut

2009-07-04T12:09:00.006+02:00

Aquesta és la seva veu, a Catalunya ràdio... En viu i en directe...

Vers l'ullal

2009-07-04T11:21:00.004+02:00

Ja fa anys que el Mamut s'interessava per Viladecans. Va intentar tornar en ple franquisme, però en vista del panorama, deuria desistir. Amb tot, el seu cop d'ull (o, millor dit, cop d'ullal), va quedar documentat. Com podeu veure en aquesta notícia de La Vanguardia (18 d'agost de 1964). Si voleu llegir la plana sencera, us la podeu baixar d'aquí.

El mamut es va preparant...

2009-06-20T13:59:00.003+02:00

Atenció, el mamut ja és a punt. Ara toca ja només anar concretant coses. Per això, aquest dijous dia 25, just l’endemà de Sant Joan, al Pau Picasso, a les 8 del vespre, ens tornarem a trobar totes les entitats que estem tirant endavant el tema. Parlarem de com s’organitzarà concretament l’acte de presentació del mamut, dels diversos elements que volem preparar (mocadors, etc.), i de tot el que calgui. Si vols venir, ja ho saps. Són benvingudes totes les entitats que s’hi vulguin apuntar, i totes les persones que vulguin col.laborar.

Dues convocatòries per preparar l'arribada del Mamut

2009-05-29T18:33:00.002+02:00

La primera, presentació al Consell de Cultura del nostre projecte. Serà el dia 2 de juny, a les 18,30 a la Torre del Baró. Només algunes de les entitats adherides al Mamut són membres de ple de dret del Consell de Cultura. Però totes podem assistir-hi. En aquesta reunió presentarem formalment la nostra proposta al Consell. Com més persones hi puguem participar, molt millor!
Reunió de totes les entitats el dijous 11 de juny, a les 8 del vespre, a l'auditori Pau Picasso. Tots, totes, entitats i persones interessades, sereu benvinguts.

El 28 de maig, a les 8 del vespre

2009-05-08T09:24:00.002+02:00

Ens reunim per parlar del Mamut i de la Festa Major. Ets convidat a participar-hi, tant a nivell personal com en nom de qualsevol entitat de la ciutat.

Ens trobarem al Pau Picasso.

T'hi esperem!

Portarem el Mamut a la Festa Major!

2009-05-03T17:56:00.005+02:00

O si més no, això és el que ens agradaria a una bona colla d'entitats de Viladecans, que voldríem aportar un element revitalitzador i cohesionador a la nostra Festa Major.

A la taula rodona que va convocar el Viladecans, punt de trobada amb la presència de tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament, es va dir que seria desitjable trobar aquesta espurna d'identitat viladecanenca que ens ajudés a viure la Festa Major com una festa singular, la nostra festa. I es va dir també que aquesta tasca és responsabilitat d'entitats i de ciutadans i que difícilment pot imposar-se per decret des del govern municipal.
Doncs bé. Ens hem posat a treballar. I unes quantes entitats us proposem portar el Mamut a la Festa Major. Un mamut que fa un any més o menys que va decidir retornar, i que ens va agafar per sorpresa. De sobte hem descobert un element de la nostra ciutat que tots i totes podem fer nostre sigui quina siguia la nostra edat, el nostre sexe, la nostra formació, la música que ens agrada, el tipus de feina o d'activitat que fem, la nostra cultura, la nostra llengua habitual, les nostres creences religioses, les nostres opcions polítiques, el nostre lloc de procedència, el nostre equip de futbol. El Mamut és de tothom.
Per això, des d'aquí us convidem a afegir-vos a aquesta tornada del Mamut que anem preparant entre tots. Tant com a entitats com a títol invidual. Podeu escriure'ns a mamutviladecans@gmail.com. Benvinguts, benvingudes!

A la televisió de Gavà...

2009-05-03T17:00:00.001+02:00

La roda de premsa

2009-05-03T17:00:00.000+02:00