Els dies passaven i no arribaven notícies dels exploradors. Tothom estava força desanimat, però ningú no defallia; fins que no tornessin els exploradors calia mantenir viva l’esperança.
El dia 4 de setembre de 2009 tothom era a la Plaça de la Vila escoltant el pregó de la Festa Major. L’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, demanava al vilatans i vilatanes que no s’amoïnessin si no rebíem notícies dels exploradors; que calia que aquesta festa servís per animar-nos i pensar que aviat en sabríem alguna cosa.
El que no s’imaginava ningú es que les notícies arribarien aviat. Perquè, mentrestant, no molt lluny de la plaça de l’Ajuntament, la Sales, més coneguda per Saleta, tornava de la seva recerca del Mamut per les Filipines. Cansada i desanimada, per no haver trobat cap indici de la presència del Mamut, es va asseure en un banc de la plaça d’Europa per descansar les seves cames, i s’hi va estar una estona, fins que va veure que s’apropava en Sebastià, un altre dels exploradors que havien anat a cercar el Mamut:
– Ei!, Sebastià! Sóc aquí –el va cridar.
En Sebastià es va apropar a la Sales:
– Hola Sebastià. Què? Has trobat al Mamut?
– No –va respondre desanimat en Sebastià.
– On has anat? –va preguntar la Sales.
– Al cantó de Gavà.
– I com volies trobar un Mamut a tocar de Gavà?
– I per què no?
– Que no saps que els de Gavà son uns troglodites.
– Uns troglodites?
– Tot el que es belluga a Viladecans i se’ls hi acosta a tocar la Riera de Sant Llorenç, el reben a pedrades.
– Ah! –va exclamar el Sebastià mentre es gratava el cap.
– Mira. Si és que hi hagués hagut mai un Mamut prop de Gavà, segur que fóra ben mort i enterrat –va sentenciar convençuda la Sales.
– I tu on has anat? –va dir-li en to de mofa el Sebastià– Perquè no veig que portis cap Mamut!
– He estat a les Filipines va dir amb tristor la Sales.
– Tu te’n fots de mi perquè he anat a Gavà i a tu no se t’acut una altra cosa que anar-lo ha buscar entre corredores d’aigua i estanys!
– I per què et penses que porto les botes d’aigua?
– Però no veus que allà els Mamuts no hi poden viure perquè s’enfonsarien?
– Ah!!! –va cridar esverada la Sales.
– Què passa? –es va preocupar el Sebastià.
– Que duus una fletxa a la barretina.
El dia 4 de setembre de 2009 tothom era a la Plaça de la Vila escoltant el pregó de la Festa Major. L’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, demanava al vilatans i vilatanes que no s’amoïnessin si no rebíem notícies dels exploradors; que calia que aquesta festa servís per animar-nos i pensar que aviat en sabríem alguna cosa.
El que no s’imaginava ningú es que les notícies arribarien aviat. Perquè, mentrestant, no molt lluny de la plaça de l’Ajuntament, la Sales, més coneguda per Saleta, tornava de la seva recerca del Mamut per les Filipines. Cansada i desanimada, per no haver trobat cap indici de la presència del Mamut, es va asseure en un banc de la plaça d’Europa per descansar les seves cames, i s’hi va estar una estona, fins que va veure que s’apropava en Sebastià, un altre dels exploradors que havien anat a cercar el Mamut:
– Ei!, Sebastià! Sóc aquí –el va cridar.
En Sebastià es va apropar a la Sales:
– Hola Sebastià. Què? Has trobat al Mamut?
– No –va respondre desanimat en Sebastià.
– On has anat? –va preguntar la Sales.
– Al cantó de Gavà.
– I com volies trobar un Mamut a tocar de Gavà?
– I per què no?
– Que no saps que els de Gavà son uns troglodites.
– Uns troglodites?
– Tot el que es belluga a Viladecans i se’ls hi acosta a tocar la Riera de Sant Llorenç, el reben a pedrades.
– Ah! –va exclamar el Sebastià mentre es gratava el cap.
– Mira. Si és que hi hagués hagut mai un Mamut prop de Gavà, segur que fóra ben mort i enterrat –va sentenciar convençuda la Sales.
– I tu on has anat? –va dir-li en to de mofa el Sebastià– Perquè no veig que portis cap Mamut!
– He estat a les Filipines va dir amb tristor la Sales.
– Tu te’n fots de mi perquè he anat a Gavà i a tu no se t’acut una altra cosa que anar-lo ha buscar entre corredores d’aigua i estanys!
– I per què et penses que porto les botes d’aigua?
– Però no veus que allà els Mamuts no hi poden viure perquè s’enfonsarien?
– Ah!!! –va cridar esverada la Sales.
– Què passa? –es va preocupar el Sebastià.
– Que duus una fletxa a la barretina.
(Continuarà)
Josep Mumany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada