Jo, Mamut, vaig néixer en aquestes terres molt i molt abans que es formés el poble de Viladecans. Un dia, tip de veure sempre les mateixes muntanyes, vaig decidir anar-me'n a conéixer altres llocs. Vaig rondar per molts països, i de sobte em vaig plantar a Egipte. Oh, les piràmides! que grans que són! i els temples dels faraons, quina meravella, tants anys i encara es conserven! Però, oh! pot ser que jo encara en tingui més, d'anys!
M'agrada molt, però no em quedo pas aquí. Vull veure altres llocs. Em decideixo a marxar i em planto a Sicília. La recorro i hi trobo moltes restes gregues. Com no podia ser d'altra manera, pujo al volcà Etna. Quina vista tan impressionant! El vapor dels cràters el fa un lloc ben especial. M'hi trobava com a casa, però el vent que fa m'empeny a marxar de nou, aquest cop cap al Nord.
Em planto a Estocolm, però no m'hi quedo. Massa aigua i massa fresca. Travesso fins a Sant Petersburg: quina meravella de palaus! Sí que en fan de coses els humans! Ja que hi som posats, m'arribaré a Moscú.
Segueixo el riu, deu ser el Moscava. Passejo per la capital i em planto a la Plaça Roja. Vaig enretirant turistes. És tan agradable passejar per aquí!
Tip de voltar, decideixo tornar cap a les meves terres. Com que no sé fer anar el GPS tiro massa avall i vaig a parar al Marroc. Sort que un cop a l'Atlas, un grup de marroquins em va escortar fins a Viladecans. I, òstres, a Viladecans hi ha homínids de totes les edats. Encara estic emocionat de la rebuda que em van muntar. Em trobo tant bé entre vosaltres que em decideixo a quedar-me per sempre per fer gresca i xerinola a la meva ciutat. Anna Basora (per la transcripció de les paraules del Mamut)
em no es un poquito de motivacion?
ResponElimina