A Horta de Sant Joan

Hola amics, aquests dies el nostre amic ha viatjat fins a Horta de Sant Joan, i ha anat a visitar un vell de la zona, tan gran o més que ell: "Lo Parot" una olivera de més de dos mil anys.


Una abraçada dels reporters.
Vicky i Vicenç

El Mamut, a Blanes, amb la Lluïsa i el seu marit

Amb el monument a Karl Faust, el creador del jardí botànic Marimurtra.

El Mamut a Calaceit, amb en Joan Nieto

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar

Viladecans, arrecerada a les muntanyes del Montbaig, amb l’ermita de Sant Ramon que la sobrevola i amb la silueta antigament dominant de l’Eramprunyà albirada en la llunyania, és una vila pacífica i tranquil·la, laboriosa, que veu transcórrer els dies sense sobresalts. Però, no sempre ha estat així...Segons diu la nostra història, a començaments de juny de l’any 2008, Viladecans es va desvetllar amb un ensurt: “Els mamuts han ocupat el territori!” “Els ullals dels monstres han sorgit de les profunditats de la terra!”, cridava la premsa sensacionalista. Però la realitat era que, a Can Guardiola, on s’estava construint una bassa de laminació, s’havien descobert restes de mamuts. I aleshores es va iniciar la llegenda. Alguns vilatants deien: – Un d’aquest mamuts s’ha escapat i corre per les rodalies.Altres afirmaven:– Que no n’hi ha per tant, que d’això fa milers d’anys... Que després, aquesta terra s’ha civilitzat: els íbers i els romans a Sales i en altres punts de per aquí, els pagesos que van convertir tot això en terra conreada i van conquerir amb el seu esforç les Marines, i després, també, la indústria que ha cridat gent de tot arreu, i encara ara els nous convilatans que no deixen d’arribar... El mamut, l’habitant més antic d’aquestes terres, ja fa segles que ha desaparegut!Tot i això els rumors persistien:– Doncs jo conec un senyor que diu que l’ha vist! –deia el Manel de Cal Menut.– És veritat, el mamut és viu! –comentava l’Encarnita.– Sí, i jo tinc una tieta que se’l va trobar i van estar xerrant i tot...La incertesa dominava Viladecans. Calia actuar! Així dons, un grup d’ardides i valentes entitats viladecanenques, es van reunir al casal d’entitats Pau Picasso, i en assemblea van decidir enviar uns quants exploradors, igualment valents i ardits, a buscar-lo. Després d’un intens debat van trobar tres voluntaris per a aquesta tasca. Aquests exploradors eren: la Sales, una noia valenta que sempre anava amb el seu salacot a tot arreu, en Joan, un xicot alt i moreno amb ganes d’aventura i en Sebastià, a qui encara li agradava d’anar amb barretina. Tots tres van dir a les entitats que no tornarien fins que no trobessin proves que el mamut existia.Així que tots tres es van posar a la feina, i després de fer-se unes abraçades i desitjar-se bona sort, cadascú va emprendre el camí per diferents direccions. Els membres de les entitats van sortir a dir-los adéu amb la mà i fins i tot la Mercè va deixar caure una llagrimeta de la emoció que va eixugar amb seu mocador, mentre cridava:– Bona sort, valents i valenta. Que ens tornem a veure aviat! I va moure el seu mocador per acomiadar els exploradors.(Continuarà)

Josep Mumany

Hi vaig anar a buscar els papers...

Sí, ha sortit a tots els diaris. M'hi van portar en Jaume i la Graci. Vaig anar a buscar els arxius i després, d'incògnit, vaig intentar endur-me els papers de Salamanca que encara queden. El públic que s'ho mirava es va quedar molt parat. De fet, hi havia una senyora que va interpretar que era jo que robava els papers... Quina barra!
De fet, perquè no m'hi cabien, sinó també hagués fet algun intent amb les fotografies del fons Centelles, però aquestes al cap i a la fi les havien comprades i no hagués estat bé!

Viatjant: Florència

Amb en Josep i la Mercè. Molta marxeta no portaven, però la ciutat em va semblar encantadora. Viladecans m'agrada molt, però he de reconèixer que Florència té el seu encant. Ai, si hagués conegut els Medici, ja em veig engalanat i amb alguna escultura dedicada a la meva figura del Miquel Àngel. Bé, potser també hauria acabat convertit en uns calçotets, com el pobre David...

Viatjant: a Barcelona, a la feina d'uns mamutaires

Molt treballadors, ja es veu. La Salo, la Sandra, i el gerent que s'ha endut un ensurt de trobar-se un mamut dins d'una editorial. Jo el currículum, ja l'he presentat... M'han dit que em trucaran...