dilluns, 27 de febrer del 2012

Vaig ballar sevillanes...



O ho vaig intentar. Hi vam anar uns quants de la colla i els meus dos grallers preferits. Jo em vaig atipar de cigrons. Ai, m'adono que m'explico malament. Més val que comenci pel principi. És que les entitats andaluses de Viladecans (Raíces de Andalucía, Peña Bética i Sierra Norte) em van convidar a celebrar el dia d'Andalusia. I fins i tot em van posar un mocador verd i blanc, en plan "faralaes". Anava d'una elegància, que dec ser l'enveja de tots els mamuts que es fan i es desfan.
Va ser ahir, 27 de febrer, davant del Cúbic. La idea era acompanyar les balladores de sevillanes (aquestes nenes tan super guapes que m'acompanyen), però em sembla que tots plegats haurem de practicar més. M'ho vaig passar molt bé, per això. A veure, "sevillanencs" si també us animeu a ser de la colla del mamut. Que a mi m'agrada el garbo que gasteu. I olé!

dimarts, 14 de febrer del 2012

El video de la Mamullada


Atenció, amics, amigues, no us perdeu el meu video. Segur que molts us hi reconeixereu. És un dels grans moments de la nostra història!!!

diumenge, 12 de febrer del 2012

La nit del mamut, la nit de tots









Va ser una festassa. Per primer cop en molts anys, la Torre Modolell m’esperava engalanada de Festa Major, amb domassos i torxes. Va anar bé que l’edifici més emblemàtic de la ciutat “es posés guapo”, perquè estic segur que molta gent ja no recordava o no sabia que el 20 de gener Viladecans celebra la Festa Major d’Hivern. De fet és aquest dia perquè se’n celebra la memòria de Sant Sebastià, un sant que va morir a cop de fletxa i que curiosament és considerat el protector de la pesta. Des de fa uns anys, la segona festa local de Viladecans s’ha traslladat a la Pasqua Granada, perquè molts viladecanencs treballen a Barcelona i allà fan festa aquest dia. I està bé, però això no vol dir pas que hàgim de renunciar a donar videta a la Festa Major.
La meva colla va venir ben tapada, i arrossegant cinquanta litres de vi i cinquanta de xocolata calentíssims (el vi i la xocolata, no malpenseu!). No hi faltava ningú: el cadefoc, els diables, els gegants, la colla dels grallers (de Viladecans i de Sant Joan Despí), i encara la coral La Lira i Raíces de Andalucía. Anàvem caminant a fosques, il·luminats per les torxes, i ens deturàvem per cantar, i per assaltar el vi i la xocolata. I els llums s’anaven tancant a mesura que nosaltres passàvem amb les torxes.
A mi em va agradar molt. Hi ha algunes coses a polir, bàsicament de ritme, perquè coordinar-nos tots plegats costa, però em sembla que tothom qui va venir s’ho va passar d’allò més bé.Vam acabar ballant el patatuf i unes quantes danses tradicionals, de la mà d’un grup sensacional, a què ens va convidar Òmnium: Sants & Fot. O sigui que estem disposats a continuar amb la mateixa línia.