dimecres, 29 de setembre del 2010

Un mamut que viatja


Jo, Mamut, vaig néixer en aquestes terres molt i molt abans que es formés el poble de Viladecans. Un dia, tip de veure sempre les mateixes muntanyes, vaig decidir anar-me'n a conéixer altres llocs. Vaig rondar per molts països, i de sobte em vaig plantar a Egipte. Oh, les piràmides! que grans que són! i els temples dels faraons, quina meravella, tants anys i encara es conserven! Però, oh! pot ser que jo encara en tingui més, d'anys!

M'agrada molt, però no em quedo pas aquí. Vull veure altres llocs. Em decideixo a marxar i em planto a Sicília. La recorro i hi trobo moltes restes gregues. Com no podia ser d'altra manera, pujo al volcà Etna. Quina vista tan impressionant! El vapor dels cràters el fa un lloc ben especial. M'hi trobava com a casa, però el vent que fa m'empeny a marxar de nou, aquest cop cap al Nord.

Em planto a Estocolm, però no m'hi quedo. Massa aigua i massa fresca. Travesso fins a Sant Petersburg: quina meravella de palaus! Sí que en fan de coses els humans! Ja que hi som posats, m'arribaré a Moscú.

Segueixo el riu, deu ser el Moscava. Passejo per la capital i em planto a la Plaça Roja. Vaig enretirant turistes. És tan agradable passejar per aquí!

Tip de voltar, decideixo tornar cap a les meves terres. Com que no sé fer anar el GPS tiro massa avall i vaig a parar al Marroc. Sort que un cop a l'Atlas, un grup de marroquins em va escortar fins a Viladecans. I, òstres, a Viladecans hi ha homínids de totes les edats. Encara estic emocionat de la rebuda que em van muntar. Em trobo tant bé entre vosaltres que em decideixo a quedar-me per sempre per fer gresca i xerinola a la meva ciutat. Anna Basora (per la transcripció de les paraules del Mamut)


diumenge, 12 de setembre del 2010

Mamuts de xocolata


Que tendre... mireu quina pinta. El pastís, però sobretot servidor, de xocolata. Els del Forn del Mig han tingut una magnífica pensada!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Ja he arribat!


Ja està... Ja he sortit de l'armari... Vull dir de l'Ajuntament! Ha estat esmentar-me i començar a ploure a bots i barrals. Cosa fina! Però ja m'agrada. Perquè a mi m'agraden les MAMULLADES. O sigui que comencem bé, en mig del meu element.

Molta gent, molt d'ambient, un pregó fantàstic de l'amic Juan Carlos... I mil moc...adors repartits en un tres i no res. Per cert, si algú s'ha quedat sense mocador, n'he deixat uns quants (molt poquets) a alguns equipaments municipals: la Torre Modolell, la Torre del Baró, el Pau Picasso (ara a l'avinguda Roureda, 23), el casal d'entitats del barri de Sales i el de l'Albarrosa. Dijous, que tenen obert, els podeu demanar. Si algú, tot i així, es queda sense, escriviu-me (elmamutdeviladecans@gmail.com), i miraré de fer-vos-en arribar un.

I si teniu fotografies de la meva arribada, m'agradarà que les envieu. Estaria molt bé!

Ah, el millor ha estat quan el Sr. Alcalde, ha proposat que jo prengui part en el pregó de cada any... M'encanta!!!!