dijous, 25 de març del 2010

Puc venir amb tu de vacances?

Estic avorrit. Em deixes venir amb tu aquesta Setmana Santa? Tant si vas de vacances com si et quedes a Viladecans; si puges muntanyes, si esquies, si vas a la platja, si et passeges per Praga, París o Egipte, només cal que, si el tens el mocador te l'emportis i et facis una fotografia. Si convé, al menjador de casa teva o amb els companys de treball. I me l'envies al meu correu (mamutviladecans@gmail.com): l'anirem publicant al facebook i farem un mural per a la Mostra d'Entitats per Sant Isidre.
Què et sembla? Si no tens mocador, n'hi ha prou que facis qualsevol signe que recordi un mamut: pots bramar, pots fer teatre, pots baixar-te la meva imatge d'internet, pots fer-te un cartell... Fes servir la imaginació. M'agradaria molt, de debò.
Aquí em pots veure en l'últim tram de pujada al Canigó. Però també vaig pujar al Sisha Pangma, com saps...

dimecres, 17 de març del 2010

Vols ser mamutaire d'honor?


No cobro cap pensió. No treballo (tinc més de 67 anys i fins i tot el govern deu considerar que amb els centenars d'anys que porto a coll ja em mereixo una bona jubilació). I aspiro a fer feina, a mostrar-me solidari i a fer-me present en nombroses cercaviles. Què vol dir tot això? Doncs que necessito "quartos".

La colla d'entitats que em donen suport s'estan espabilant per comerços, administracions públiques, convocatòries de subvencions, caixes d'estalvi, xarxes comercials, i fins i tot algun concurs per tal de donar-me teca i permetre'm materialitzar-me. Però no n'hi ha prou.

Voldries fer una aportació de 50 euros i esdevenir mamutaire d'honor? A canvi tindries un magnífic diploma per penjar a la teva entitat, comerç, partit, menjador de casa. Per lluir davant les amistats, farda més que el Barça de les sis copes. Segur. O com a mínim és més original i agoserat.

Ja sé que molta gent està afectada per la crisi. Aquests esteu excusats. Però si us ho podeu permetre, jo us ho agrairé. Tinc ganaaaaaa!

dissabte, 6 de març del 2010

8 de març, 99 anys reivindicant el paper de la dona treballadora

Em sembla que m'he arreglat una mica massa per a l'ocasió. Però és que el 8 de març és festa grossa. Aquesta Festa no ha perdut pas el sentit i, atenció, l'any vinent a més de celebrarse el mil·lenari de Viladecans, celebrarem també el primer centenari del 8 de març.
La història d'aquest dia és una mica enrevessada i sol explicar-se malament. Us en faig cinc cèntims:
Una història
. Finals del segle XIX i principis del XX. En el tèxtil les dones constitueixen la majoria de mà d’obra. Les condicions de treball, molt dures.A finals de la primera dècada del segle XX, a Nova York hi ha grans mobilitzacions que s’estenen a tot el país. El 8 de març de 1909 hi ha una manifestació que és la culminació d’una vaga començada el 1908.
Una proposta. L’agost del 1910 es va celebrar a Copenhagen la 2a. Conferència de Dones Socialistes. Prenen la data de la gran manifestació de Nova York com a referent i proposen que el dia 8 de març sigui el Dia de la Dona Treballadora.
Un fet. Nova York. Després de la primera celebració del 8 de març, el 1911, el 25 del mateix mes, les treballadores d’una empresa tèxtil s’han declarat en vaga i són tancades a la fàbrica. Hi ha un incendi i les portes són tancades: hi moren més d’un centenar de treballadores.
Solem dir que el 8 de març va néixer per la mort d'aquestes treballadores, però no va anar ben bé així. De tota manera, també, avui, moltes dones són explotades laboralment, sexualment, casolanament..., amb tot tipus d'arguments. Hi ha vuit de març per temps!