Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (4)

En Sebastià i la Sales van començar a caminar i en arribar a la plaça van veure que el Joan arribava pel carrer d’Àngel Guimerà reclamant l’atenció de tothom qui era congregat a la plaça. La gent comentava i tothom preguntava:
– Que has trobat el Mamut?
– Sí!
– L’ha trobat!
El Sebastià i la Saleta es van abraçar i fent salts d’alegria van córrer fins a ser a prop del Joan.
– L’has trobat? –van preguntar tots dos alhora.
– Bé, no exactament.
– En què quedem? Sí o no?
– Sí, però no.
Es va fer un gran silenci a la plaça. Els viladecanencs i viladecanenques van quedar astorats per l’estranya notícia.
– Vegem. Comencem pel principi. On l’has anat a buscar? –va interrogar el Sebastià.
– A Sant Climent.
– On és Sant Climent?
– Passat Cal Menut –va dir el Joan assenyalant cap amunt del carrer d’Àngel Guimerà.
– Cal Menut?
– Sí, home. La masia que hi ha seguint la riera amunt.
– Ahhh! –en Sebastià es va gratar el cap– Una masia antiga?
– I tant, té més de vuit segles.
– Molt de temps, no? –exclamà en Sebastià mentre es comptava els dits.
– Imagina’t si és antiga, que quan les tropes del Rei Jaume I anaven camí de Salou per embarcar cap a la conquesta de Mallorca, algunes d’elles van passar per aquí mateix on ens trobem ara, i segur que des de les portes de la masia els saludaven, perquè la masia ja hi era –explicà el Joan.
– Carai, noi! –el Sebastià va tornar a gratar-se el cap.
– I el Mamut? –va preguntar amb interès la Sales.
– Doncs, anant cap amunt he vist com una bromera que baixava per la riera i he pensat: “Mira els de Sant Climent, ja fan allò que tant pregonen de la bromera”.
– Què pregonen?

Josep Mumany

Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (3)

– Els de Gavà no m’han tirat pedres, però he rebut una pluja de fletxes quan era a prop de Can Sellarés, i no he vist ni qui les tirava ni d’on venien.
La Saleta no es va poder aguantar-se les ganes de riure.
– Per què rius? Jo no li trobo la gràcia.
La Saleta no parava de riure.
– Riu, riu, apa! Riem tots!
– Ves per on. Els de Gavà han evolucionat. Ja saben tirar fletxes∗.
Tots dos es van posar a riure, però de cop van recordar la missió que els havien encomanat les entitats de Viladecans, i poc els va durar l’alegria.
– Sebastià, què els direm ara als vilatans i vilatanes? M’hagués agradat donar-los una sorpresa i fer que aquesta Festa Major fos la millor que s’ha fet mai. Però...
Van estar un moments callats. Fins que la Sales va trencar el silenci.
– Sebastià, saps què es celebra per la Festa Major?
– No.
– Doncs són festes nascudes en honor de la patrona de Viladecans, la Mare de Deu de Sales.
– Caram! –va exclamar en Sebastià mentre es gratava el cap.
– Saps que sóc l’única dona que porta el seu nom? En tota la història soc l’única dona que ha dut el nom de la patrona, però com que sóc un personatge de ficció no compta. Per tant, si algú li posés a la seva filla el nom de Sales seria la primera del poble. I saps una altra cosa? Com que sóc de ficció i viatjo en el temps i en la imaginació, he vist com en un futur, al Ple Municipal, aprovaran que si algú posa a la seva filla el nom de Sales, rebrà un regalet de mans del senyor Alcalde. I serà un acte que es repetirà cada any, per sempre més. Ells encara no ho saben, però ho faran– va dir fent una riallada.
– De què rius ara?
– Acabo de recordar-me d’una cosa que he vist –xiuxiuejà la Sales mentre feia picar els dits i posava cara de misteri.
– Tu no estàs bé, oi? –va dir fent una ganyota en Sebastià– Passes d’una cosa a l’altra com si res. Bé, què has vist?
– Quan he anat a les Filipines, pel Camí de les Filipines, a buscar al Mamut, he vist una xapa de ferro rovellat que posava: Camí del Mar. Com si algú es pogués equivocar, i anés a Sant Ramon a buscar la platja! – i va fer una riallada molt gran.
Apa, anem cap a la Plaça, que potser el Joan ha tingut més sort que nosaltres!

Josep Mumany

El mamut i les sis copes

Servidor això del futbol no ho entén gaire, perquè jo jugava a cops de roc i sobre gel. Per tant no es pot dir que sigui d'un equip o un altre. Tinc molts amics culés i uns quants de pericos. I ja m'agrada que sigui així. Però no m'he pogut estar de fotografiar-me davant de les sis copes. Tot i que tinc una mica de gelos: són més famoses que jo, que fa més anys que rutllo pel món...

Per cert, algú em pot explicar què significa això del "fora de joc"?

Vaig ser a Cal Simó

Sabeu on és Cal Simó? És una de les poques masies que queden vives, i ben vives a Viladecans. Segur que quan heu fet a peu o en bici el camí cap a les Filipines (el camí del Mar) hi heu passat. M'hi va portar la Maria, que és d'allà. I em vaig fer una foto amb les gallines. Unes gallines, per cert, ben valentes. Que han hagut de fer front al vent i que enguany ja han après a nedar, tipes que se'ls inundi el galliner amb les pluges (i amb les infrastructures mal fetes). Ens hem fet amics. És clar que elles no tenen compte al Facebook... Tecnològicament estan poc avançades...
Per cert, al Facebook veureu més fotos...

Dissabte i diumenge, a la Fira

Espero el cap de setmana amb ànsia. Per molts motius: per saludar els amics i les amigues; per fer-me fotos amb la gent; per explicar a tothom que tinc moltes ganes de materialitzar-me d'una vegada; perquè la gent es pugui apuntar a portar-me a passejar quan finalment arribi a la ciutat; per fer-me "xapero" (bé, vull dir, perquè tothom pugui comprar la xapa "Jo he contribuït a fer arribar el Mamut a Viladecans" = 1 € + la voluntat); perquè els nens puguin posar-se la meva carota i personalitzar-la... I també per conèixer què fan les altres entitats.

Per cert, els qui tingueu el meu mocador, poseu-vos-el, serà un cap de setmana per lluir-lo, a part de fardar davant les amistats, aviat podreu fardar davant els col·leccionistes! Vam fer 1000 mocadors i van volar. Confiem que les xapes tinguin el mateix èxit. Uau!!!

Tinc sang anticongelant...

No sé si alegrar-me'n o preocupar-me, d'aquestes notícies! És clar que no em congelo fàcilment. Què s'han pensat. Només faltaria. Però si se n'enteren els fabricants de cotxes potser m'hauré d'amagar. Són capaços de xuclar-me la poqueta sang que em queda... Per vendre, vendre, vendre... Podeu llegir-ho directament aquí, però us transcric la notícia:
Els mamuts llanuts tenien un tipus de sang que els permetia mantenir la temperatura corporal en condicions òptimes per sobreviure a la dura climatologia de l'Àrtic, segons un estudi publicat a la revista "Nature Genetics". Aquesta sang amb efecte "anticongelant" ajudava aquests animals a mantenir-se en perfecte estat a causa de mutacions en els gens que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes, d'acord amb la investigació d'un equip de científics dirigit per Kevin Campbell, de la Universitat de Manitoba (Winnipeg, Canadà).

Els avantpassats del mamut i els elefants moderns es van originar a l'Àfrica equatorial. Els mamuts van emigrar, però, cap al nord del planeta fa entre 1,2 i 2 milions d'anys, just quan, a conseqüència del canvi climàtic, hi va haver un fort descens de les temperatures.

El descobriment -efectuat pels científics gràcies a l'anàlisi de l'ADN d'un mamut de fa 43.000 anys conservat al gel- resulta sorprenent, ja que l'altra espècie, els elefants, no es van adaptar al fred perquè no tenien aquest tipus de sang. En particular, l'hemoglobina, essencial per transportar l'oxigen a les diferents parts del cos, s'inhibeix quan les temperatures són molt baixes.

L'equip que va realitzar l'estudi va comparar els gens de l'hemoglobina en el mamut amb els dels elefants moderns africans i asiàtics. Els científics van descobrir mutacions en els gens del mamut que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes. "Hem identificat propietats fisiològiques de l'hemoglobina del mamut llanut que haurien pogut tenir un paper important en l'adaptació d'aquest llinatge d'origen africà als entorns àrtics durant el plistocè", expliquen els científics a "Nature Genetics".

Els canvis són similars als que s'han observat en altres animals de sang calenta que viuen en climes àrtics, com el ren o el bou mesquer. Segons l'expert britànic Michi Hofreiter, de la Universitat de York, es tracta del primer estudi que "reconstrueix un important tret evolutiu d'adaptació (al medi) utilitzant material d'ADN antic".

Aquest descobriment permetrà "construir una imatge molt més completa de la morfologia, la fisiologia i les adaptacions evolutives del que seria possible amb l'estudi no molecular dels ossos fòssils".

Primer de maig

Avui he anat de mani. Per expressar que sóc un mamut (o mamuta, està per veure) treballador, del Baix Llobregat i que m'agradaria que no hi hagués gens d'atur, que els joves tinguessin feines dignes i acabar amb la discriminació de les dones a les empreses. Dit això, he estat encantat de saludar una quanta gent. Us deixo amb un record gràfic de la trobada amb en Toni, en Pepe, la Marta, en Ferran, en Ramiro i un amic comú. Visca el Primer de Maig!