Ja us he anat comentant que m'he passat bona part de l'estiu reposant, emmandrit. Per això els de la meva colla van començar a patir pensant que no estaria prou en forma per a la mamullada. I van decidir aprofitar el pregó per fer-me quatre crits.
Van llogar una espaviladora de mamuts (el meu cor batega amb força, la noia, guapíssima i vestida per a l'ocasió, va venir des dels meus temps!), que va fer amb ofici la seva feina, i servidor va sortir entre fanrares i confetti, va ballar el patatuf i el va fer ballar a tothom. Encara sento els crits de les criatures, la cançó de la mamullada i vibro amb l'entusiasme general. Estic encantat de la vida, també amb el pregó, que enguany van fer dos corredors olímpics, dels cinc viladecanencs que van participar als jocs.
I enguany, també, va ser el primer any dels castellers de Viladecans, que van fer una actuació esplèndida. En fi, amics, la festa major no podia començar de millor manera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada