La colla del Mamut

Naixerà, si tot va bé, el proper 11 de desembre, dissabte, a les 12,30 del matí a Can Xic. Tothom hi és convidat!

Un mamut que viatja

Jo, Mamut, vaig néixer en aquestes terres molt i molt abans que es formés el poble de Viladecans. Un dia, tip de veure sempre les mateixes muntanyes, vaig decidir anar-me'n a conéixer altres llocs. Vaig rondar per molts països, i de sobte em vaig plantar a Egipte. Oh, les piràmides! que grans que són! i els temples dels faraons, quina meravella, tants anys i encara es conserven! Però, oh! pot ser que jo encara en tingui més, d'anys!

M'agrada molt, però no em quedo pas aquí. Vull veure altres llocs. Em decideixo a marxar i em planto a Sicília. La recorro i hi trobo moltes restes gregues. Com no podia ser d'altra manera, pujo al volcà Etna. Quina vista tan impressionant! El vapor dels cràters el fa un lloc ben especial. M'hi trobava com a casa, però el vent que fa m'empeny a marxar de nou, aquest cop cap al Nord.

Em planto a Estocolm, però no m'hi quedo. Massa aigua i massa fresca. Travesso fins a Sant Petersburg: quina meravella de palaus! Sí que en fan de coses els humans! Ja que hi som posats, m'arribaré a Moscú.

Segueixo el riu, deu ser el Moscava. Passejo per la capital i em planto a la Plaça Roja. Vaig enretirant turistes. És tan agradable passejar per aquí!

Tip de voltar, decideixo tornar cap a les meves terres. Com que no sé fer anar el GPS tiro massa avall i vaig a parar al Marroc. Sort que un cop a l'Atlas, un grup de marroquins em va escortar fins a Viladecans. I, òstres, a Viladecans hi ha homínids de totes les edats. Encara estic emocionat de la rebuda que em van muntar. Em trobo tant bé entre vosaltres que em decideixo a quedar-me per sempre per fer gresca i xerinola a la meva ciutat. Anna Basora (per la transcripció de les paraules del Mamut)

Mamuts de xocolata

Que tendre... mireu quina pinta. El pastís, però sobretot servidor, de xocolata. Els del Forn del Mig han tingut una magnífica pensada!

Demà, mamullem!!!

Jo, jo, jo... per la tele

Ja he arribat!

Ja està... Ja he sortit de l'armari... Vull dir de l'Ajuntament! Ha estat esmentar-me i començar a ploure a bots i barrals. Cosa fina! Però ja m'agrada. Perquè a mi m'agraden les MAMULLADES. O sigui que comencem bé, en mig del meu element.

Molta gent, molt d'ambient, un pregó fantàstic de l'amic Juan Carlos... I mil moc...adors repartits en un tres i no res. Per cert, si algú s'ha quedat sense mocador, n'he deixat uns quants (molt poquets) a alguns equipaments municipals: la Torre Modolell, la Torre del Baró, el Pau Picasso (ara a l'avinguda Roureda, 23), el casal d'entitats del barri de Sales i el de l'Albarrosa. Dijous, que tenen obert, els podeu demanar. Si algú, tot i així, es queda sense, escriviu-me (elmamutdeviladecans@gmail.com), i miraré de fer-vos-en arribar un.

I si teniu fotografies de la meva arribada, m'agradarà que les envieu. Estaria molt bé!

Ah, el millor ha estat quan el Sr. Alcalde, ha proposat que jo prengui part en el pregó de cada any... M'encanta!!!!

Ja sóc aquí

Efectivament, aquest any, sí. Aquest any arribo a Viladecans. I no només això: arribo "guardant les formes" el dia del pregó, perquè davant les autoritats més val comportar-se. Però arribo també per remullar-vos a tots i totes el diumenge dia 12. Als grocs, i als negres, pels carrers de Viladecans. Perquè mig Viladecans serà groc i l'altra meitat, negre.

I per acabar de preparar-ho, demano la teva participació: vols venir aquest dijous, 2 de setembre, a les 8 del vespre al centre cultural sant Joan (Pare Artigas, 2)? Necessitem mans per penjar cartells, per repartir mocadors, per preparar la mamullada, per acompanyar el mamut!

(Per cert, tu aniràs amb els grocs o amb els negres?)