Va ser una festassa.
Per primer cop en molts anys, la Torre Modolell m’esperava engalanada de Festa
Major, amb domassos i torxes. Va anar bé que l’edifici més emblemàtic de la
ciutat “es posés guapo”, perquè estic segur que molta gent ja no recordava o no
sabia que el 20 de gener Viladecans celebra la Festa Major d’Hivern. De fet és
aquest dia perquè se’n celebra la memòria de Sant Sebastià, un sant que va
morir a cop de fletxa i que curiosament és considerat el protector de la pesta.
Des de fa uns anys, la segona festa local de Viladecans s’ha traslladat a la
Pasqua Granada, perquè molts viladecanencs treballen a Barcelona i allà fan
festa aquest dia. I està bé, però això no vol dir pas que hàgim de renunciar a donar
videta a la Festa Major.
La meva colla va venir ben tapada, i arrossegant
cinquanta litres de vi i cinquanta de xocolata calentíssims (el vi i la
xocolata, no malpenseu!). No hi faltava ningú: el cadefoc, els diables, els
gegants, la colla dels grallers (de Viladecans i de Sant Joan Despí), i encara
la coral La Lira i Raíces de Andalucía. Anàvem caminant a fosques, il·luminats
per les torxes, i ens deturàvem per cantar, i per assaltar el vi i la xocolata.
I els llums s’anaven tancant a mesura que nosaltres passàvem amb les torxes.
A mi em va agradar molt. Hi ha algunes coses a
polir, bàsicament de ritme, perquè coordinar-nos tots plegats costa, però em
sembla que tothom qui va venir s’ho va passar d’allò més bé.Vam acabar ballant
el patatuf i unes quantes danses tradicionals, de la mà d’un grup sensacional,
a què ens va convidar Òmnium: Sants & Fot. O sigui que estem disposats a
continuar amb la mateixa línia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada